ONG catalanes impulsen una campanya per alliberar Catalunya de minerals tacats de sang
La Xarxa d’Entitats per la República del Congo va comparèixer ahir davant la premsa per presentar, coincidint amb l’inici del Congrés Mundials de Mòbils (CMM), la campanya “No amb el meu mòbil. Alliberem Catalunya dels minerals tacats de sang”. Objectiu clar: denunciar que la indústria de la telefonia mòbil que es cita a Barcelona aquests dies està també rere el finançament d’una de les guerres més devastadores de les darreres dècades. La que sacseja la República Democràtica del Congo (RDC), la més sagnant des de la fi de la Segona Guerra Mundial: 15 anys de conflicte, 5 milions de persones assassinades i més de 300.000 dones violades. L’extracció, comercialització i compra del coltan –cabdal per a la indústria del mòbil– està rere la complicitat de les grans empreses de telefonia, que acaben finançant els grups armats que perpetuen la guerra i militaritzen la zona. "La cara fosca, violenta i mortal" de la telefonia mòbil, en paraules de Josep Maria Royo, de l’Escola de Cultura de Pau i integrant d'una campanya que denuncia la manca de responsabilitat i transparència de les grans empreses del sector.
La Xarxa –integrada per Bretxa, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Escola de Cultura de Pau i Veterinaris Sense Fronteres– ha impulsat aquesta iniciativa per denunciar l'espoli i injustícia que pateix el poble congolès i, alhora, exigir que s’ampliï la regulació tal i com s'ha fet als EUA. El juliol de 2010, a iniciativa de diverses organitzacions internacionals com Global Witness, s'aprovà la llei Dodd-Frank Act Conflict Minerals, que estableix que les empreses no utilitzaran minerals procedents de zones conflictives i que presentaran auditories per certificar-ho. També als EUA, la iniciativa Raise Hope for Congo impulsada per Enough Project monitoritza fins a 21 empreses (Acer, Apple, Canon, Dell, Nintendo, Nokia o Motorola) per controlar-ho.
Concebuda com una campanya àmplia, a mig termini i de sensibilització social, la Xarxa també durà aquestes demandes a diversos ajuntaments catalans per recollir adhesions –a través de mocions municipals– i ampliar suports. La Xarxa també recorda que Barcelona està assumint una gran responsabilitat i assenyala que la Llei de Foment de la Pau aprovada al Parlament el juny de 2003, va convertir la ciutat en capital precursora en defensa dels drets humans i la construcció de la pau. Una llei, recorda la xarxa, "ens compromet a impulsar una nova cultura de la pau, basada en l'abolició de la guerra". L’any passat, coincidint amb l’anterior edició del CCM, diverses ONG catalanes van presentar el documental de Franck Poulsen als cinemes Verdi.
Més crítiques des de la cooperació
Per denunciar els greus impactes socials i ambientals del sector de la telefonia mòbil, Entrepobles, Enginyers sense Fronteres o l’Observatori del Deute en la Globalització també van emetre ahir un comunicat i es van concentar a les portes del CCM. Les entitats, que han denunciat en els darrers anys els impactes de les indústries extractives arreu del món, critiquen obertament que al programa del CCM “no s’aborden ni es busquen solucions als impactes que aquesta indústria genera arreu del món”. Criden a obrir espais de debat social que afrontin aquestes injustícies i alerten que l'organització gira l’esquena a la realitat més colpidora. Oblida així doncs que “en el procés d'obtenció dels minerals necessaris per a fabricar aquests productes es vulneren sistemàticament els drets de bona part de les poblacions locals, en molts casos a base de treball forçat a les mines, de l’exposició de persones treballadores a substàncies tòxiques, de la militarització d'aquestes zones per part de seguretat privada”. Silencis que alimenten el negoci de la guerra i el manteniment de governs corruptes. Les entitats esmenten directament les empreses Apple, Nokia i Ericsson, els productes de les quals són les estrelles del CCM.
Article extret de La Directa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada