ÀLEX ROMAGUERA |
06/11/2012
Cinc treballadors de Telefònica van iniciar el 5 de
novembre un dejuni indefinit a Barcelona en senyal de protesta per la
situació de la qual és víctima un dels seus companys, en Marcos, a qui
l’empresa va acomiadar després d’agafar la baixa per malaltia. Ara,
Telefònica es nega a readmetre’l tot i les sentències que consideren
nul·la i improcedent la mesura. Com a mostra de solidaritat amb en
Marcos i amb altres afectades per situacions similars, els vaguistes
aixequen la veu contra les polítiques de precarietat que aplica la
multinacional des de fa anys.
Desenes de persones solidàries amb els vaguistes van fer un flashmob el 5 de novembre al Portal de l'Àngel ALBERT GARCIA
Desenes de persones solidàries amb els vaguistes van fer un flashmob el 5 de novembre al Portal de l'Àngel ALBERT GARCIA
Tot i l’actual context de crisi, Telefònica ha presentat un
benefici rècord de 2.800 milions d’euros, corresponent als primers nous
mesos de 2012. Uns guanys que, tot i ser inferiors als de 2011, la
converteixen en l’empresa amb més superàvit de la història a l’Estat
espanyol. Això ha fet que els consellers i els càrrecs directius s’hagin
augmentat els sous de forma ininterrompuda els últims anys. Només se’ls
han baixat un 20% aquest darrer semestre, però continuen sent
desorbitats en relació als salaris dels empleats i empleades. Només el
president cobra 150 vegades més que un treballador mitjà, sense oblidar
la decisió de tres directius de repartir-se disset milions d’euros el
2011 i els incentius milionaris que perceben els grans accionistes. Al
marge, és clar, de la renovació del duc de Palma i, fins fa poc, membre
del consell d’administració de l’ens al Brasil, Iñaki Urdangarin, per
una quantitat de 1,5 milions d’euros anuals i una indemnització de 4,5
milions d’euros en cas d’acomiadament.
Mentre això passa, des de 2011, la companyia aplica un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per suprimir 6.500 llocs de treball en tres anys, l’equivalent a un 20% de la plantilla a tot l’Estat. Aquest reajustament, que preveu la prejubilació a partir dels 53 anys, afecta sobretot la secció de telefonia fixa i Internet, per la qual treballen la majoria de les 32.000 persones que integren la plantilla de la multinacional a l’Estat. Una política destinada a maximitzar els beneficis amb el mínim cost possible, fet que provoca un greu deteriorament de les condicions laborals.
Abans de posar en marxa l’ERO, la direcció havia començat a practicar acomiadaments per baixa mèdica, acollint-se a l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors que van aprovar, el juliol de 2010, l’anterior govern del PSOE, la patronal i els dos sindicats majoritaris (UGT i CCOO) i que, entre altres coses, faculta les empreses per rescindir el contracte a un empleat si aquest s’absenta per malaltia. És el cas d’en Marcos, que va ser acomiadat per Telefònica el 4 de febrer de 2011 en virtut d’aquest supòsit. Tot i que, posteriorment, el jutjat contenciós número 4 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han considerat, respectivament, nul·la i improcedent la mesura, l’empresa ha optat per ignorar l’auto judicial i acomiadar-lo de nou.
Involució laboral
Davant d’aquesta situació, en Marcos i quatre treballadors més pertanyents als sindicats Cobas i En Construcció han decidit iniciar una vaga de fam. “No tenim altre remei, després d’haver exhaurit totes les vies i que ens hagin ignorat”. Pels vaguistes, les mobilitzacions a Telefònica i altres empreses de telefonia no tenen possibilitat de prosperar. “Ni tan sols una vaga secundada per un 80% dels empleats faria moure la direcció, ja que les seves subcontractes garanteixen el funcionament del servei”. Tot i ser conscients de la duresa del dejuni –que serà supervisat per un equip de metges–, creuen que ha arribat l’hora de palesar “la injustícia que es produeix en moltes companyies del sector arran de les últimes reformes laborals”.
A Telefònica, la situació s’ha agreujat després que, el 2011, la direcció pactés amb les centrals UGT i CCOO i el sindicat corporatiu STC-UTS el polèmic ERO. Un expedient que va arribar quan ja s’estava aplicant l’article 52.d i amb el qual es “pretén coaccionar la plantilla amb l’objectiu d’induir-la a la baixa voluntària”, diuen els treballadors. Per a aquest col·lectiu, tot plegat ha dut a un enduriment de les condicions laborals a Telefònica, que s’ha caracteritzat per canvis sobtats de destí i normes que posen en risc la seguretat dels operaris. Amb aquestes polítiques –expliquen els empleats–, la multinacional intenta desfer-se de la plantilla fixa per subcontractar totes les feines a empreses deslocalitzades a països del Magreb i de l’Amèrica del Sud, on els salaris, el ritme i les condicions de treball són pèssimes.
L’últim altaveu
“La indefensió en què ens trobem és alarmant, ja que, mentre la direcció renova l’Urdangarin i altres persones imputades per delictes de corrupció i parla de preservar la presumpció d’innocència i la llibertat d’expressió, deixa un treballador sense feina pel fet d’estar de baixa”. D’aquesta manera, Telefònica ha creat una plantilla cada cop més envellida, amb una mitjana d’edat de 45 anys, ja que no hi entra gent jove des de l’any 1992. Al mateix temps, a través de l’ERO i de l’article 52.d, pressiona les treballadores perquè acabin marxant pel seu propi peu.
En aquest sentit, la vaga de fam té com a objectiu aconseguir que, en els casos d’acomiadament improcedent, sigui la persona treballadora i no l’empresària qui decideixi si percep la indemnització o s’acull a la readmissió. “És possible aconseguir-ho; hi ha convenis que ho estipulen i en algunes empreses ja s’aplica”, afirmen.
Els vaguistes criden al conjunt de la plantilla a solidaritzar-se amb en Marcos i amb els altres companys acomiadats. “Entenem que els treballadors de les subcontractes estan en una situació més vulnerable que la resta i això els impedeix comprometre’s en determinades lluites, però només podrem aconseguir que siguin readmesos a partir de la implicació col·lectiva”. Per ells, la vaga és la darrera oportunitat per despertar les consciències. “No sabem com en sortirem, però sí com hi entrem: amb la dignitat de defensar la classe treballadora i les generacions futures”.
Mentre això passa, des de 2011, la companyia aplica un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per suprimir 6.500 llocs de treball en tres anys, l’equivalent a un 20% de la plantilla a tot l’Estat. Aquest reajustament, que preveu la prejubilació a partir dels 53 anys, afecta sobretot la secció de telefonia fixa i Internet, per la qual treballen la majoria de les 32.000 persones que integren la plantilla de la multinacional a l’Estat. Una política destinada a maximitzar els beneficis amb el mínim cost possible, fet que provoca un greu deteriorament de les condicions laborals.
Abans de posar en marxa l’ERO, la direcció havia començat a practicar acomiadaments per baixa mèdica, acollint-se a l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors que van aprovar, el juliol de 2010, l’anterior govern del PSOE, la patronal i els dos sindicats majoritaris (UGT i CCOO) i que, entre altres coses, faculta les empreses per rescindir el contracte a un empleat si aquest s’absenta per malaltia. És el cas d’en Marcos, que va ser acomiadat per Telefònica el 4 de febrer de 2011 en virtut d’aquest supòsit. Tot i que, posteriorment, el jutjat contenciós número 4 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han considerat, respectivament, nul·la i improcedent la mesura, l’empresa ha optat per ignorar l’auto judicial i acomiadar-lo de nou.
Involució laboral
Davant d’aquesta situació, en Marcos i quatre treballadors més pertanyents als sindicats Cobas i En Construcció han decidit iniciar una vaga de fam. “No tenim altre remei, després d’haver exhaurit totes les vies i que ens hagin ignorat”. Pels vaguistes, les mobilitzacions a Telefònica i altres empreses de telefonia no tenen possibilitat de prosperar. “Ni tan sols una vaga secundada per un 80% dels empleats faria moure la direcció, ja que les seves subcontractes garanteixen el funcionament del servei”. Tot i ser conscients de la duresa del dejuni –que serà supervisat per un equip de metges–, creuen que ha arribat l’hora de palesar “la injustícia que es produeix en moltes companyies del sector arran de les últimes reformes laborals”.
A Telefònica, la situació s’ha agreujat després que, el 2011, la direcció pactés amb les centrals UGT i CCOO i el sindicat corporatiu STC-UTS el polèmic ERO. Un expedient que va arribar quan ja s’estava aplicant l’article 52.d i amb el qual es “pretén coaccionar la plantilla amb l’objectiu d’induir-la a la baixa voluntària”, diuen els treballadors. Per a aquest col·lectiu, tot plegat ha dut a un enduriment de les condicions laborals a Telefònica, que s’ha caracteritzat per canvis sobtats de destí i normes que posen en risc la seguretat dels operaris. Amb aquestes polítiques –expliquen els empleats–, la multinacional intenta desfer-se de la plantilla fixa per subcontractar totes les feines a empreses deslocalitzades a països del Magreb i de l’Amèrica del Sud, on els salaris, el ritme i les condicions de treball són pèssimes.
L’últim altaveu
“La indefensió en què ens trobem és alarmant, ja que, mentre la direcció renova l’Urdangarin i altres persones imputades per delictes de corrupció i parla de preservar la presumpció d’innocència i la llibertat d’expressió, deixa un treballador sense feina pel fet d’estar de baixa”. D’aquesta manera, Telefònica ha creat una plantilla cada cop més envellida, amb una mitjana d’edat de 45 anys, ja que no hi entra gent jove des de l’any 1992. Al mateix temps, a través de l’ERO i de l’article 52.d, pressiona les treballadores perquè acabin marxant pel seu propi peu.
En aquest sentit, la vaga de fam té com a objectiu aconseguir que, en els casos d’acomiadament improcedent, sigui la persona treballadora i no l’empresària qui decideixi si percep la indemnització o s’acull a la readmissió. “És possible aconseguir-ho; hi ha convenis que ho estipulen i en algunes empreses ja s’aplica”, afirmen.
Els vaguistes criden al conjunt de la plantilla a solidaritzar-se amb en Marcos i amb els altres companys acomiadats. “Entenem que els treballadors de les subcontractes estan en una situació més vulnerable que la resta i això els impedeix comprometre’s en determinades lluites, però només podrem aconseguir que siguin readmesos a partir de la implicació col·lectiva”. Per ells, la vaga és la darrera oportunitat per despertar les consciències. “No sabem com en sortirem, però sí com hi entrem: amb la dignitat de defensar la classe treballadora i les generacions futures”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada