El 'corralito' de les preferents afecta a 325.000 persones

MARC RUDE | 22/02/2012

Bancs i caixes van col·locar productes borsaris d’alt risc a la gent gran sota l’aparença d’un dipòsit corrent. Amb la crisi, les participacions preferents han perdut fins a un 50% del seu valor

• ROBERT BONET

Desenes de milers de persones no poden accedir als seus estalvis. Des de l’any 2009, les entitats bancàries de l’Estat espanyol van emetre en massa les anomenades participacions preferents, valors borsaris molt inestables i sense garantia, amb l’objectiu d’incrementar el capital propi. Per col·locar el producte, que oferia avantatges escassos, van recórrer a les xarxes de confiança teixides entre el personal de les sucursals i la clientela de tota la vida.
L’estratègia va ser convèncer la gent sense coneixements del sistema bancari, especialment persones grans, perquè diposités els seus modestos estalvis en unes inversions arriscades i complexes, pensades per a persones expertes, ocultant deliberadament la seva naturalesa.

Amb la crisi econòmica, les participacions preferents, indirectament lligades a l’economia del totxo, han perdut fins a un 50% del seu valor. Els dictàmens de la Unió Europea han obligat la banca a desfer-se d’aquest producte, qualificat com a “actiu tòxic”, i després de la prohibició de comercialitzar-lo entre petites estalviadores, les entitats financeres han lliurat una cursa per desempallegar-se’n. La Caixa, que ostenta el rècord estatal amb 4.898 milions d’euros invertits en preferents, va anunciar, el mes de desembre, la seva reconversió en altres productes financers, no gaire diferenciats dels originals, en un termini que es va acabar la setmana passada. La resta d’entitats han emprès iniciatives similars.
Quan les persones afectades volen retirar els seus estalvis, s’adonen que els tenen bloquejats i que els seus diners s’han perdut dins la metafísica incerta i incomprensible dels mercats de valors. Allò que els van vendre com un dipòsit, resulta ser un producte borsari de caràcter perpetu –si té beneficis, el banc et va donant interessos, però no et retorna la quantitat inicial–, subjecte a les oscil·lacions dels mercats, no garantit en cas que l’entitat faci fallida i sense cap mena de liquiditat, és a dir, que no és possible transformar-lo en efectiu.

Després que es multipliquessin les queixes, el frau es va destapar el novembre passat, quan l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes (AICEC, ADICAE a nivell estatal) va denunciar 52 entitats bancàries, incloses totes les de gran volum, per la comercialització indeguda de participacions preferents. AICEC afirma que “aquest producte tòxic està enverinant la vida de milers de ciutadans, la majoria gent gran, que havia posat els estalvis en aquests títols amb total desconeixement de les seves característiques”. A l’Estat espanyol, un mínim de 325.000 persones tenen preferents i les famílies que s’agrupen a les plataformes d’afectades d’AICEC-ADICAE ja són 30.000.

Què són les preferents?

Les participacions preferents són valors o inversions de renda fixa, productes financers de gran complexitat que, a la pràctica, comporten convertir-se en accionista del banc, comprant el seu deute. És el que s’anomena deute subordinat. Les preferents es negocien a la borsa i s’exposen a pèrdues importants. Són valors a perpetuïtat, és a dir, que no tenen venciment; l’entitat retornarà la quantitat inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits, per tant, si el banc o caixa fa fallida, la persona ho perd tot. El seu principal inconvenient, però, és la falta de liquiditat. Per recuperar els diners, les preferents s’han de vendre als mercats borsaris al preu que se’n pagui, que avui dia és molt més baix que el seu valor nominal, la quantitat que es va invertir inicialment. La gent experta coincideix a dir que els riscos que comporten les preferents no en compensen els beneficis i, en tot cas, no són un producte destinat a persones sense coneixements en la matèria.

Estratègia planificada

Tot i que ja van començar a circular a l’inici de la dècada passada, va ser a partir de 2009 que la venda de participacions preferents va adquirir un caràcter generalitzat i, des de llavors, la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros. Els bancs i les caixes havien d’ampliar el seu capital per encaixar la crisi i omplir el sot que va deixar l’explosió de la bombolla i van decidir fer-ho a costa de la seguretat dels estalvis de la clientela de base.

A través de les sucursals, les entitats van dur a terme una campanya comercial per col·locar preferents entre les clientes particulars, sense cap mena d’escrúpols a l’hora d’entabanar la gent gran perquè diposités els estalvis de tota una vida en aquestes inversions. Aprofitant la proximitat i la coneixença generades per anys de relació comercial, les oficines van presentar-los les participacions preferents com un producte ideal, de rendibilitat garantida i totalment segur, amb disponibilitat dels diners en tot moment, que donaria més interès als seus estalvis. Les víctimes de l’engany, pensant-se que contractaven un servei similar a un dipòsit corrent, simplement van firmar, confiades, el paper que els van posar sobre la taula.
A l’hora de vendre productes financers complicats, la normativa exigeix que l’entitat passi un qüestionari a la persona que els demani per saber si està capacitada per gestionar la inversió. Les persones afectades afirmen que no van veure el document o que ja els arribava amb les respostes marcades. Així ho explica a la Directa una filla d’afectades, Lídia Matilla: “En el cas dels meus pares, van falsificar el test es on deia que tenien coneixements del mercat borsari i això és impossible, ja que insisteixo que no saben llegir ni escriure”.

Gat per llebre

Les denúncies s’acumulen a la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), organisme estatal encarregat de la regulació del sector financer. Després d’anys de fer la vista grossa, el novembre passat, va prohibir a la banca l’emissió de més productes de renda fixa (bons, obligacions, participacions preferents). El seu president, Julio Segura, va admetre que s’havia produït “informació enganyosa, per no dir fraudulenta” en la seva comercialització. A partir de llavors, les entitats bancàries han bescanviat a corre-cuita les preferents per altres inversions que, tot i ser legals, tenen característiques semblants. És llavors que molta gent s’adona que els seus estalvis estan bloquejats, no els poden retirar i, a la vegada, que la seva continuïtat depèn dels vaivens de l’economia especulativa.

El col·lectiu d’advocats Ronda ha portat als tribunals un centenar de casos i demana la nul·litat d’aquests contractes fraudulents. Cruz Clemente, un jubilat de 73 anys i veí de l’Hospitalet de Llobregat, havia acumulat un capital de 72.000 euros després de treballar durant dècades com a operari a diverses fàbriques i com a porter d’immoble. El 2009, quan va anar a actualitzar la llibreta a la sucursal del BBVA, el director, vell conegut i persona de confiança, li va assegurar que “tenia un producte molt adequat per als seus estalvis”. Sense saber-ho, va contractar bons convertibles, que ja han perdut el 22% del seu valor. Òscar Serrano, advocat que representa les víctimes del frau, algunes de més de 90 anys, afirma que el pitjor ha estat adonar-se que havien subscrit una inversió a perpetuïtat: “Les persones grans volen un venciment per tenir disponibles els diners en cas de necessitat (…) el producte no era l’adequat i no és tal com van explicar que era a la gent, es va vendre de forma incorrecta”.

La Caixa va generar uns 5.000 milions d’euros en participacions preferents

La Caixa va generar gairebé 5.000 milions d’euros en preferents, a través de tres emissions: el 1999, el 2000 i el 2009. El 15 de desembre, el consell d’administració va donar com a termini el 31 de gener per dur a terme el bescanvi dels títols. Les participacions preferents de l’entitat es convertiran en deute subordinat a deu anys (70%) i en bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Les víctimes de l’engany no podran recuperar, doncs, el 70% dels seus estalvis fins d’aquí una dècada, a la vegada que el nou producte continua sense tenir garanties de cobrament i el seu valor dependrà dels mercats. Els bons es podran vendre d’aquí uns mesos, quan es converteixin en accions, però el seu valor també estarà determinat per la borsa i, probablement, serà inferior a l’inicial. La majoria de persones damnificades han acceptat el tracte a contracor, ja que mantenir les participacions encara comportava més riscos. Vendre-les suposaria perdre entre el 40 i el 50% dels diners.
Dolores C., una tarragonina de 92 anys, viu amb 200 euros mensuals de pensió i La Caixa li ha bloquejat 100.000 euros que havia estalviat durant 40 anys de vida laboral, a causa de les participacions que li van vendre fa dos anys, quan en tenia 90.
Albert A. és un veí de Manresa de 84 anys i no es pot costejar el seu ingrés en una residència perquè no pot accedir als 80.000 euros d’estalvis que té atrapats a les preferents. “Sembla que tots els directors s’han comportat igual, que això obeeix a una estratègia dictada des de les altes esferes de La Caixa”, afirmen les persones afectades i les seves famílies.

Article extret del Setmanari Directa