CAUFEC: esa sacresa regresa! Els bancs perdonen sacresa

La vanguardia ho comença amb aquestes paraules: Sacresa logra el apoyo de la banca para salir del concurso (antiga suspensió de pagaments). I acaba l'article amb aquestes altres: El preacuerdo alcanzado con las entidades financieras prevé también la concesión de nueva financiación al grupo para iniciar algunas de las promociones paralizadas por el concurso, como el proyecto de Finestrelles, que promueve a través de Caufec. (la Vanguardia, 26/4/2012. Economia) El nostres pensaments comencen recordant la gent que estan fent fora de casa per no poder pagar hipoteques. I a sobre es veuen obligades a seguir pagant als bancs. A ells no perdonen el deute que tenen!. Seguidement, els pensaments passen per aquells horts que la gent va plantar fa poc als terrenys oblidats de Caufec. Uns horts que alimentaven les panxes i l´elegria d´uns veins que, autoorganitzats i de manera tranquila donen vida. Unes veines que van veure com unes maquines (protegides pels mossos) s´ho carregaven. (http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/444223 ) No entrarem a valorar la significació que té això. I que no ens digui, cap tertulià, economista, o militant democràta, que tot és molt complicat. Els bancs salven sacresa!...mentre fan fora la gent de casa per inpagament! Els governs rescaten als bancs!! les maquines es carreguen els horts! ... En relació a Pla Caufec dir que 9 persones estan immerses en dos processos judicials per oposar-se a aquest megaprojecte. Processos que poden concloure en l'ingrés a presó per 6 d'aquestes persones. A dia d´avui no hi ha dates de judici, i tot just hem començat a difondre els fets. La web no està en funcionament...pero ben aviat estarem al carrer. fins aviat! NI MUTS NI A LA GÀBIA Ni muts...seguirem dient que tot està fatal! Ni a la gàbia...qui va a la la presó? En Millet? Nosaltres?...qui ho tria i per què? La noticia: http://www.lavanguardia.com/economia/20120425/54285225531/sacresa-apoyo-

El 'corralito' de les preferents afecta a 325.000 persones

MARC RUDE | 22/02/2012

Bancs i caixes van col·locar productes borsaris d’alt risc a la gent gran sota l’aparença d’un dipòsit corrent. Amb la crisi, les participacions preferents han perdut fins a un 50% del seu valor

• ROBERT BONET

Desenes de milers de persones no poden accedir als seus estalvis. Des de l’any 2009, les entitats bancàries de l’Estat espanyol van emetre en massa les anomenades participacions preferents, valors borsaris molt inestables i sense garantia, amb l’objectiu d’incrementar el capital propi. Per col·locar el producte, que oferia avantatges escassos, van recórrer a les xarxes de confiança teixides entre el personal de les sucursals i la clientela de tota la vida.
L’estratègia va ser convèncer la gent sense coneixements del sistema bancari, especialment persones grans, perquè diposités els seus modestos estalvis en unes inversions arriscades i complexes, pensades per a persones expertes, ocultant deliberadament la seva naturalesa.

Amb la crisi econòmica, les participacions preferents, indirectament lligades a l’economia del totxo, han perdut fins a un 50% del seu valor. Els dictàmens de la Unió Europea han obligat la banca a desfer-se d’aquest producte, qualificat com a “actiu tòxic”, i després de la prohibició de comercialitzar-lo entre petites estalviadores, les entitats financeres han lliurat una cursa per desempallegar-se’n. La Caixa, que ostenta el rècord estatal amb 4.898 milions d’euros invertits en preferents, va anunciar, el mes de desembre, la seva reconversió en altres productes financers, no gaire diferenciats dels originals, en un termini que es va acabar la setmana passada. La resta d’entitats han emprès iniciatives similars.
Quan les persones afectades volen retirar els seus estalvis, s’adonen que els tenen bloquejats i que els seus diners s’han perdut dins la metafísica incerta i incomprensible dels mercats de valors. Allò que els van vendre com un dipòsit, resulta ser un producte borsari de caràcter perpetu –si té beneficis, el banc et va donant interessos, però no et retorna la quantitat inicial–, subjecte a les oscil·lacions dels mercats, no garantit en cas que l’entitat faci fallida i sense cap mena de liquiditat, és a dir, que no és possible transformar-lo en efectiu.

Després que es multipliquessin les queixes, el frau es va destapar el novembre passat, quan l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes (AICEC, ADICAE a nivell estatal) va denunciar 52 entitats bancàries, incloses totes les de gran volum, per la comercialització indeguda de participacions preferents. AICEC afirma que “aquest producte tòxic està enverinant la vida de milers de ciutadans, la majoria gent gran, que havia posat els estalvis en aquests títols amb total desconeixement de les seves característiques”. A l’Estat espanyol, un mínim de 325.000 persones tenen preferents i les famílies que s’agrupen a les plataformes d’afectades d’AICEC-ADICAE ja són 30.000.

Què són les preferents?

Les participacions preferents són valors o inversions de renda fixa, productes financers de gran complexitat que, a la pràctica, comporten convertir-se en accionista del banc, comprant el seu deute. És el que s’anomena deute subordinat. Les preferents es negocien a la borsa i s’exposen a pèrdues importants. Són valors a perpetuïtat, és a dir, que no tenen venciment; l’entitat retornarà la quantitat inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits, per tant, si el banc o caixa fa fallida, la persona ho perd tot. El seu principal inconvenient, però, és la falta de liquiditat. Per recuperar els diners, les preferents s’han de vendre als mercats borsaris al preu que se’n pagui, que avui dia és molt més baix que el seu valor nominal, la quantitat que es va invertir inicialment. La gent experta coincideix a dir que els riscos que comporten les preferents no en compensen els beneficis i, en tot cas, no són un producte destinat a persones sense coneixements en la matèria.

Estratègia planificada

Tot i que ja van començar a circular a l’inici de la dècada passada, va ser a partir de 2009 que la venda de participacions preferents va adquirir un caràcter generalitzat i, des de llavors, la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros. Els bancs i les caixes havien d’ampliar el seu capital per encaixar la crisi i omplir el sot que va deixar l’explosió de la bombolla i van decidir fer-ho a costa de la seguretat dels estalvis de la clientela de base.

A través de les sucursals, les entitats van dur a terme una campanya comercial per col·locar preferents entre les clientes particulars, sense cap mena d’escrúpols a l’hora d’entabanar la gent gran perquè diposités els estalvis de tota una vida en aquestes inversions. Aprofitant la proximitat i la coneixença generades per anys de relació comercial, les oficines van presentar-los les participacions preferents com un producte ideal, de rendibilitat garantida i totalment segur, amb disponibilitat dels diners en tot moment, que donaria més interès als seus estalvis. Les víctimes de l’engany, pensant-se que contractaven un servei similar a un dipòsit corrent, simplement van firmar, confiades, el paper que els van posar sobre la taula.
A l’hora de vendre productes financers complicats, la normativa exigeix que l’entitat passi un qüestionari a la persona que els demani per saber si està capacitada per gestionar la inversió. Les persones afectades afirmen que no van veure el document o que ja els arribava amb les respostes marcades. Així ho explica a la Directa una filla d’afectades, Lídia Matilla: “En el cas dels meus pares, van falsificar el test es on deia que tenien coneixements del mercat borsari i això és impossible, ja que insisteixo que no saben llegir ni escriure”.

Gat per llebre

Les denúncies s’acumulen a la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), organisme estatal encarregat de la regulació del sector financer. Després d’anys de fer la vista grossa, el novembre passat, va prohibir a la banca l’emissió de més productes de renda fixa (bons, obligacions, participacions preferents). El seu president, Julio Segura, va admetre que s’havia produït “informació enganyosa, per no dir fraudulenta” en la seva comercialització. A partir de llavors, les entitats bancàries han bescanviat a corre-cuita les preferents per altres inversions que, tot i ser legals, tenen característiques semblants. És llavors que molta gent s’adona que els seus estalvis estan bloquejats, no els poden retirar i, a la vegada, que la seva continuïtat depèn dels vaivens de l’economia especulativa.

El col·lectiu d’advocats Ronda ha portat als tribunals un centenar de casos i demana la nul·litat d’aquests contractes fraudulents. Cruz Clemente, un jubilat de 73 anys i veí de l’Hospitalet de Llobregat, havia acumulat un capital de 72.000 euros després de treballar durant dècades com a operari a diverses fàbriques i com a porter d’immoble. El 2009, quan va anar a actualitzar la llibreta a la sucursal del BBVA, el director, vell conegut i persona de confiança, li va assegurar que “tenia un producte molt adequat per als seus estalvis”. Sense saber-ho, va contractar bons convertibles, que ja han perdut el 22% del seu valor. Òscar Serrano, advocat que representa les víctimes del frau, algunes de més de 90 anys, afirma que el pitjor ha estat adonar-se que havien subscrit una inversió a perpetuïtat: “Les persones grans volen un venciment per tenir disponibles els diners en cas de necessitat (…) el producte no era l’adequat i no és tal com van explicar que era a la gent, es va vendre de forma incorrecta”.

La Caixa va generar uns 5.000 milions d’euros en participacions preferents

La Caixa va generar gairebé 5.000 milions d’euros en preferents, a través de tres emissions: el 1999, el 2000 i el 2009. El 15 de desembre, el consell d’administració va donar com a termini el 31 de gener per dur a terme el bescanvi dels títols. Les participacions preferents de l’entitat es convertiran en deute subordinat a deu anys (70%) i en bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Les víctimes de l’engany no podran recuperar, doncs, el 70% dels seus estalvis fins d’aquí una dècada, a la vegada que el nou producte continua sense tenir garanties de cobrament i el seu valor dependrà dels mercats. Els bons es podran vendre d’aquí uns mesos, quan es converteixin en accions, però el seu valor també estarà determinat per la borsa i, probablement, serà inferior a l’inicial. La majoria de persones damnificades han acceptat el tracte a contracor, ja que mantenir les participacions encara comportava més riscos. Vendre-les suposaria perdre entre el 40 i el 50% dels diners.
Dolores C., una tarragonina de 92 anys, viu amb 200 euros mensuals de pensió i La Caixa li ha bloquejat 100.000 euros que havia estalviat durant 40 anys de vida laboral, a causa de les participacions que li van vendre fa dos anys, quan en tenia 90.
Albert A. és un veí de Manresa de 84 anys i no es pot costejar el seu ingrés en una residència perquè no pot accedir als 80.000 euros d’estalvis que té atrapats a les preferents. “Sembla que tots els directors s’han comportat igual, que això obeeix a una estratègia dictada des de les altes esferes de La Caixa”, afirmen les persones afectades i les seves famílies.

Article extret del Setmanari Directa

Tu creus que és normal? (Pla Caufec)

…Caufec segueix sent una qüestió present a les nostres vides com a record d’una victòria: Diguin el que diguin, vàrem guanyar! Si la seva crisi va atrapar-los va ser gràcies a què durant 20 anys, des de 1991, el veïnat d’Esplugues i la solidaritat d’arreu es va moure contra el seu pla urbanístic.



Però també segueix present en la forma més crua de la lluita: la repressió! Sí amigues, la justícia que deixa lliure l’assassí d’en Pedro Álvarez o a en Millet, truca a la nostra porta.

9 persones actives en l’acció pública i col·lectiva d’oposició al Pla Caufec es troben amb dos judicis…en els què, la fiscalia demana penes de presó desproporcionades i prou dures com per esdevenir ingrés directe a presó per a 6 d’elles.

Sí! …aquest cop l’amenaça és dura. La fera ferotge va fer mal… i la venjança esdevé democràtica quan la dicta qui té el poder.

Segurament tu o gent propera vau estar als fets pels quals ens jutgen. O potser n’has sentit parlar: la manifestació del 6 d´octubre de 2007 on es va entrar a les obres i a la concentració del 2009 on es va entrar a l´Ajuntament d´Esplugues quan una persona de Caufec estava a punt d´ingressar a presó durant 10 dies per una pena multa.

solidaritat activa…

Et convoquem a una assemblea informativa el dia 9 de febrer a les 20 hores al casal de cultura Robert Brillas (C/ Angel Guimerà, 38, Esplugues de Llobregat)

http://www.noalplacaufec.info

Eines per entendre la crisi

Dissabte 20 de juny es durà a terme una xerrada-formació a càrrec del Seminari Taifa on es volen donar les claus per entendre la crisi actual

És evident que la crisi financera global, afecta també Sant Feliu de Llobregat. Cal doncs conèixer els orígens i les dimensions d'aquesta crisi per poder superar-la i evitar que es repeteixi. És amb aquest propòsit que des de l'Assemblea Popular de Sant Feliu (APS) s'ha organitzat una xerrada-formació amb el seminari d’economia crítica TAIFA que ofereix cursos per a les persones que s’interessen per entendre la situació i dinàmica econòmica d’aquesta societat.

Aquest seminari el formem un conjunt de persones, la majoria dels quals provenim de les facultats d’economia, ja sigui com a alumnes, ex-alumnes o bé professors i professores. Descontents amb l’enfocament econòmic dominant a les universitats actuals, completament monopolitzades per la corrent de pensament neoclàssic, amb molt poca capacitat explicativa d’allò que succeeix en el si de la nostra societat, decideixen crear, ara fa ja més de 10 anys, un grup d’estudi de l’economia des d’una perspectiva crítica.

Aquesta xerrada-formació s'emmarca dins la voluntat de l'APS de difondre lluites i solidaritat que permetin construir alternatives a l'actual model econòmic neoliberal. Fent nostre la màxima de pensa globalment, actua localment, creiem que és necessari dotar-nos d'eines que ens permetin construir alternatives reals. Aquesta xerrada-formació vol

Programa de la Jornada:

Xerrada-formació sobre la crisi amb el seminari d'economia crítica Taifa

- Dissabte 20 de juny a les 17:30h (puntuals) al local del CONECTA JOVE (c/Francesc Saez, local c molt a prop de l'estació) - St. Feliu de Llobregat

Començarem a les 17,30 de la tarda.
17,30-19h : La teoria de les crisis en el capitalisme i les raons de la crisi actual.descans

19,30h-.21h: La complexitat de la crisi actual (econòmica, ecològica, alimentaria) i les seves conseqüències.
Algunes propostes davant la crisi.

Organitza:
Assemblea Popular de St. Feliu de Llobregat (APS)

MANIFESTACIÓ: NO A LA MODIFICACIÓ DEL PGM

http://coord-oposicio-pgm.blogspot.com/

El desobedient al pla Caufec, en cerca i captura

Ja fa més d'un mes que el jutjat numero 1 d'Esplugues de Llobregat va dictar ordre de 10 dies de presó per a un company de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per una falta de desobediència a l'autoritat. Volien que ell anés voluntàriament a la presó Model de Barcelona, la qual cosa és un mal acudit, i des del 9 de març el jutjat hauria d'haver decretat un ordre de cerca i captura per tancar-lo forçosament.

La història ja la coneixeu, i si no, per refrescar la memòria: http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=416

Fins ara no s'havia decretat l'ordre de cerca perquè la campanya d'insubmissió a les penes-multa i contra l'empresonament ha arribat a jutjats i no han volgut assumir les conseqüències de la seva nefasta justícia. Els Mossos, serveis penitenciaris, el govern local i qui mou els fils del poder també ho saben i no han volgut trobar-se amb el soroll que es farà si l'empresonament es fa efectiu. Això demostra que ho estem fent molt bé i que ho hem fet bastant bé en els darrers anys. Com sospitàvem i així ha estat, l'ordre s'ha fet en mig d'aquestes “vacances” d'abril i està confirmada. Pensaven tenir sort i que això quedés en silenci?

És el moment de cridar una mica més per acabar de tancar aquest capítol repressiu. A Esplugues ho tenim molt clar: “O bé arxiven la causa o bé tothom assumirem les conseqüències dels nostres actes”.

I clar, si fos només això... però fa uns dies ens va arribar la resposta de l'Audiència Provincial de Barcelona al recurs interposat tant per Sacresa com per nosaltres referent al segon dia d'accions del mes de maig de 2008 quan 8 persones vam aturar les obres del pla Caufec.

En cas d'empresonament, es convoca concentració
a les 19.30h a les portes de La Model.

Altres temes

El Magistrat Santiago Vidal (¡Dios nos libre de los Jueces para la Democracia!) ha desestimat el recurs d'apel·lació i estima absolutament el recurs presentat per l'empresa doncs considera provat que sí es va cometre una falta de coaccions. Per tant, a part de les penes-multa individuals, ens condemna a pagar solidàriament una responsabilitat civil de 45.000 euros recollint íntegrament els arguments de Sacresa. Ens queden dos judicis com aquest.

I recentment, a un altre company de la Plataforma l'han multat amb 150 euros per encartellar amb cinta adhesiva cartells contra el possible empresonament del veí d'Esplugues.

i.... parlem de l'Enric Duran, de la Núria Pòrtulas, de l'Alfonso i el kubotan, del Franki de Terrassa, de l'Amadeu Casellas, dels solidaris amb els buseros, de les encausades pels 12-O, de la insubmisa de La Quinkalla, dels encausats pel toro d'Osborne, del David de Vilafranca, del Jona i els detinguts al forat de la Vergonya, del Karim, de........ tants i tants companys a presó o amargats amb judicis i possibles condemnes per voler un món de color.

Si algú es vol comunicar amb jutjats d'Esplugues: Telf: 93 371 42 01 Fax: 93 473 74 14

Enviat per:

aturem el pla caufec, encara no s'ha fet!

www.noalplacaufec.net

paremoselcaufec@rusc.net

telf 685 269 787

Judici popular a en Paz Dorado

Judici popular a en Paz Dorado
El proper diumenge dia 19 d'abril a la plaça de la Vila de Viladecans.

- 11:30h, plaça de la Vila de Viladecans, Judici Popular, el poble contra el constructor-destructor Paz Dorado: Es farà un judici contra Paz Dorado amb persones damnificades i testimonis de gent de L'Albi, Sant Feliu, Cornellà, Sant Esteve de sesrovires, Sant Boi, Sentmenat, Còrdoba, Múrcia, etc... on en Paz Dorado hi ha posat les seves mans... El jurat dictarà sentència al moment.

- 12h Desfilada cap a la muntanya: Per executar la sentència del jurat.

- 13h Xerrada: Sobre Cal Menut, a Cal Menut amb l'exmasover de Cal Menut.

- 14h Dinar popular: Ja s'ha perfilat el menú. Com vam anunciar, no seran calçots. Recomanem a les persones que assisteixin que portin el seu plat de campaments. Si no en teniu ja els posarem nosaltres (no cal comprar-ne un expressament).

Ens agradaria que Confirmeu assistència

Salvem Oliveretes ( Viladecans )