14 de gener del 2010
5 de gener del 2010
1 de gener del 2010
Centres d'internament per estrangers:
D’uns anys ençà, i coincidint amb l’augment de l’arribada de població estrangera als nostres municipis, han proliferat els anomenats Centres d’Internament per Estrangers (CIE) d’una manera força silenciosa i desapercebuda per bona part de la població.
Aquesta situació de desconeixement combinada amb la manca de legislació per regular el funcionament d’aquests centres, els converteixen en espais on els drets humans fonamentals no són respectats.
Els centres d’internament són centres destinats a recloure totes aquelles persones estrangeres procedents de països no comunitaris, que han estat trobades en una situació de residència irregular al nostre país. Aquest tipus de centres no són centres penitenciaris, però s’hi reclouen de manera preventiva, i totalment irregular, les persones estrangeres detingudes i a l’espera que les autoritats competents les expulsin de l’Estat per ser repatriades als corresponents països d’origen. Aquests centres són dependents del Ministeri del Interior espanyol, a través de la Dirección General de la Policia.
Tal i com apunten diverses entitats defensores dels drets humans i dels drets dels immigrants com SOS Racisme, aquest tipus de centres violen diversos drets humans i els vulneren de manera sistemàtica.
Des del seu propi fonament, els centres d’internament no contemplen aquests drets bàsics de tota persona. El fet de recloure i privar de llibertat a persones pel simple fet de cometre una falta administrativa no pot ser raó per recloure-les o privar-les de llibertat. Entenem que aquesta és una acció desmesurada i exagerada, ja que no es tracta de cap delicte. S’hi afegeix que actualment no existeix cap mena de legislació o normativa que reguli o garanteixi unes condicions de vida dignes per les persones recloses en aquests centres.
Els centres d’internament també poden actuar impunement i sense represàlies, no només per la manca de regulació sobre el tracte o les condicions de vida als recloses, sinó perquè els mitjans de comunicació, i evidentment totes les persones o entitats que treballen per la defensa dels drets dels immigrants, tenen prohibit l’accés en aquestes instal·lacions.
Pel que fa al seu funcionament, els centres d’internament hi destaca que el temps de reclusió no està regulat, i a l’espera de la repatriació, les persones estrangeres poden passar-hi fins a 40 dies. Tant sols cal recordar que en una comissaria, el màxim de reclusió és de 72 hores. A més, les visites als interns són només de cinc minuts al dia i sota la constant supervisió de funcionaris i guardes.
Per testimonis directes, la única font possible d’informació, és sabut que les condicions de vida són pèssimes i inacceptables. En el cas concret de la Verneda els estrangers estan tancats en soterranis sense llum natural i escassa ventilació. En cel·les de 3×2 metres s’hi troben fins a 6 persones. Els banys i lavabos són insuficients i l’assistència al WC no és lliure. (Dades extret de SOS Racisme)
Dins dels centres es separen als adults dels seus fills i no hi ha facilitats per tal que els nens puguin tenir contacte amb els seus pares. I els objectes que són retirats a l’entrada, en moltes ocasions no són retornats quan la persona surt del centre.
A més de mancances materials i de recursos per oferir condicions de vida dignes a les persones, els centres no disposen de personal adequat. La manca d’intèrprets dificulta la comunicacions entre les persones estrangeres i els funcionaris
Finalment, per desconeixement i manca d’informació, les persones estrangeres podrien presentar un recurs contra la seva expulsió en un termini de 48 hores. Pèro evidentment, els responsables i funcionaris dels centres no informen d’aquest dret.
Davant d’aquesta situació, el maltractament i la discriminació és més que evident i flagrant, malgrat que les autoritats s’emparin en la Llei d’Estrangeria i aquesta sigui una mesura proposada per evitar la seva vulneració per part de la població estrangera
Davant d’aquest silenci informatiu per part de l’administració, és important visibilitzar aquestes accions repressives, desmesurades i que vulneren sistemàticament els drets de persones que tant sols han comès una falta administrativa. Als centres d’internament s’hi reclouen les persones degut al seu origen i no pas per si han comès un delicte, en situacions de total indefensió legal. Aquest tipus de centres reflecteixen l’actitud dual i hipòcrita dels nostres estats, tant a nivell espanyol com europeu, de voler frenar una qüestió política per a via policial, la mal anomenada immigració il·legal, una immigració que arriba per ser mà d’obra barata i que acaba contribuint a la nostra economia a canvi de pocs drets i molt de rebuig.
OIS – Observatori de la Immigració a Sabadell: http://www.obimmigraciosbd.wordpress.com/
Aquesta situació de desconeixement combinada amb la manca de legislació per regular el funcionament d’aquests centres, els converteixen en espais on els drets humans fonamentals no són respectats.
Els centres d’internament són centres destinats a recloure totes aquelles persones estrangeres procedents de països no comunitaris, que han estat trobades en una situació de residència irregular al nostre país. Aquest tipus de centres no són centres penitenciaris, però s’hi reclouen de manera preventiva, i totalment irregular, les persones estrangeres detingudes i a l’espera que les autoritats competents les expulsin de l’Estat per ser repatriades als corresponents països d’origen. Aquests centres són dependents del Ministeri del Interior espanyol, a través de la Dirección General de la Policia.
Tal i com apunten diverses entitats defensores dels drets humans i dels drets dels immigrants com SOS Racisme, aquest tipus de centres violen diversos drets humans i els vulneren de manera sistemàtica.
Des del seu propi fonament, els centres d’internament no contemplen aquests drets bàsics de tota persona. El fet de recloure i privar de llibertat a persones pel simple fet de cometre una falta administrativa no pot ser raó per recloure-les o privar-les de llibertat. Entenem que aquesta és una acció desmesurada i exagerada, ja que no es tracta de cap delicte. S’hi afegeix que actualment no existeix cap mena de legislació o normativa que reguli o garanteixi unes condicions de vida dignes per les persones recloses en aquests centres.
Els centres d’internament també poden actuar impunement i sense represàlies, no només per la manca de regulació sobre el tracte o les condicions de vida als recloses, sinó perquè els mitjans de comunicació, i evidentment totes les persones o entitats que treballen per la defensa dels drets dels immigrants, tenen prohibit l’accés en aquestes instal·lacions.
Pel que fa al seu funcionament, els centres d’internament hi destaca que el temps de reclusió no està regulat, i a l’espera de la repatriació, les persones estrangeres poden passar-hi fins a 40 dies. Tant sols cal recordar que en una comissaria, el màxim de reclusió és de 72 hores. A més, les visites als interns són només de cinc minuts al dia i sota la constant supervisió de funcionaris i guardes.
Per testimonis directes, la única font possible d’informació, és sabut que les condicions de vida són pèssimes i inacceptables. En el cas concret de la Verneda els estrangers estan tancats en soterranis sense llum natural i escassa ventilació. En cel·les de 3×2 metres s’hi troben fins a 6 persones. Els banys i lavabos són insuficients i l’assistència al WC no és lliure. (Dades extret de SOS Racisme)
Dins dels centres es separen als adults dels seus fills i no hi ha facilitats per tal que els nens puguin tenir contacte amb els seus pares. I els objectes que són retirats a l’entrada, en moltes ocasions no són retornats quan la persona surt del centre.
A més de mancances materials i de recursos per oferir condicions de vida dignes a les persones, els centres no disposen de personal adequat. La manca d’intèrprets dificulta la comunicacions entre les persones estrangeres i els funcionaris
Finalment, per desconeixement i manca d’informació, les persones estrangeres podrien presentar un recurs contra la seva expulsió en un termini de 48 hores. Pèro evidentment, els responsables i funcionaris dels centres no informen d’aquest dret.
Davant d’aquesta situació, el maltractament i la discriminació és més que evident i flagrant, malgrat que les autoritats s’emparin en la Llei d’Estrangeria i aquesta sigui una mesura proposada per evitar la seva vulneració per part de la població estrangera
Davant d’aquest silenci informatiu per part de l’administració, és important visibilitzar aquestes accions repressives, desmesurades i que vulneren sistemàticament els drets de persones que tant sols han comès una falta administrativa. Als centres d’internament s’hi reclouen les persones degut al seu origen i no pas per si han comès un delicte, en situacions de total indefensió legal. Aquest tipus de centres reflecteixen l’actitud dual i hipòcrita dels nostres estats, tant a nivell espanyol com europeu, de voler frenar una qüestió política per a via policial, la mal anomenada immigració il·legal, una immigració que arriba per ser mà d’obra barata i que acaba contribuint a la nostra economia a canvi de pocs drets i molt de rebuig.
OIS – Observatori de la Immigració a Sabadell: http://www.obimmigraciosbd.wordpress.com/
29 de desembre del 2009
MARXA PER LA LLIBERTAT A GAZA
La Marxa per la Llibertat de Gaza concentrada al Caire anuncia que no es dissoldrà fins que pugui entrat a la franja de Gaza.
El gruix d’activistes de la Marxa per la Llibertat de Gaza es troba en aquests moments (17:24 hora catalana), a la plaça Wall Trade Center del Caire, davant de la seu de Nacions Unides de la capital egipcia. La concentració reuneix més de 500 persones de 23 nacionalitats diferents, entre les quals 10 membres de la Delegació catalana de la Marxa. Els manifestants han declarat que no es dissoldran fins que el govern egipci obri la frontera de Rafah per deixar pas a la Marxa i el comboi de medicaments i altres productes de primera necessitat adreçats a la població civil palestina. No obstant això les autoritats egípcies segueixen bloquejant l’accés de Rafah a la Franja de Gaza.
Heidy Epstein i l’activista catalana Teresa Sala inicien una vaga de fam a El Caire
Entre els concentrats davant de l’edifici de Nacions Unides de El Caire hi ha la reconeguda activista jueva i supervivent de l’holocaust, Heidy Epstein, que ha iniciat aquest matí una vaga de fam indefinida a la qual s’ha afegit la catalana de 63 anys Teresa Sala, membre de la Plataforma Aturem la Guerra. L’objectiu de les vaguistes és incrementar la pressió al govern egipci i als governs de la Comunitat Internacional perquè la Marxa pugui accedir a la Franja de Gaza.
Situació dels catalans retinguts a Egipte
D’altra banda, davant la negativa del govern egipci d’obrir el pas de la franja de Gaza, quatre-cents activistes han intentat arribar fins a la frontera de Rafah per diferents mitjans de transport. Tres grups de catalans ho han intentat però la policia egipcia els ho ha impedit.
La situació actual dels activistes catalans és la següent:
Un grup de 4 activistes catalans juntament amb altres internacionals, es troben a 2 km d’Al-Arish direcció a Rafah, retinguts per 40 antiavalots egípcis.
Un segon grup de 4 activistes catalans que van emprendre el camí cap a la frontera amb Gaza ahir diumenge i que des de llavors no se’n té cap notícia. La policia egípcia i el cònsol espanyol a El Caire han declarat que desconeixen la situació d’aquests. Els familiars demanen tenir informació per part de l’ambaixador, ja que el cònsol no ha precisat quina és la seva situació.
La societat civil catalana dóna suport a la Marxa per la Llibertat
Una trentena d’organitzacions i diversos partits polítics catalans, així com una cinquantena d'intel·lectuals, diputats i artistes catalans han presentat un Manifest de suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza.
Comissió Catalana de Suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza
El gruix d’activistes de la Marxa per la Llibertat de Gaza es troba en aquests moments (17:24 hora catalana), a la plaça Wall Trade Center del Caire, davant de la seu de Nacions Unides de la capital egipcia. La concentració reuneix més de 500 persones de 23 nacionalitats diferents, entre les quals 10 membres de la Delegació catalana de la Marxa. Els manifestants han declarat que no es dissoldran fins que el govern egipci obri la frontera de Rafah per deixar pas a la Marxa i el comboi de medicaments i altres productes de primera necessitat adreçats a la població civil palestina. No obstant això les autoritats egípcies segueixen bloquejant l’accés de Rafah a la Franja de Gaza.
Heidy Epstein i l’activista catalana Teresa Sala inicien una vaga de fam a El Caire
Entre els concentrats davant de l’edifici de Nacions Unides de El Caire hi ha la reconeguda activista jueva i supervivent de l’holocaust, Heidy Epstein, que ha iniciat aquest matí una vaga de fam indefinida a la qual s’ha afegit la catalana de 63 anys Teresa Sala, membre de la Plataforma Aturem la Guerra. L’objectiu de les vaguistes és incrementar la pressió al govern egipci i als governs de la Comunitat Internacional perquè la Marxa pugui accedir a la Franja de Gaza.
Situació dels catalans retinguts a Egipte
D’altra banda, davant la negativa del govern egipci d’obrir el pas de la franja de Gaza, quatre-cents activistes han intentat arribar fins a la frontera de Rafah per diferents mitjans de transport. Tres grups de catalans ho han intentat però la policia egipcia els ho ha impedit.
La situació actual dels activistes catalans és la següent:
Un grup de 4 activistes catalans juntament amb altres internacionals, es troben a 2 km d’Al-Arish direcció a Rafah, retinguts per 40 antiavalots egípcis.
Un segon grup de 4 activistes catalans que van emprendre el camí cap a la frontera amb Gaza ahir diumenge i que des de llavors no se’n té cap notícia. La policia egípcia i el cònsol espanyol a El Caire han declarat que desconeixen la situació d’aquests. Els familiars demanen tenir informació per part de l’ambaixador, ja que el cònsol no ha precisat quina és la seva situació.
La societat civil catalana dóna suport a la Marxa per la Llibertat
Una trentena d’organitzacions i diversos partits polítics catalans, així com una cinquantena d'intel·lectuals, diputats i artistes catalans han presentat un Manifest de suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza.
Comissió Catalana de Suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza
22 de desembre del 2009
15 de desembre del 2009
XERRADA I CONCERT PER PALESTINA
Enguany la ciutat de Jerusalem ha estat la capital cultural del món àrab, fet significatiu degut al fort procés de judaïtzació que pateix la ciutat per part de l'estat israelià. S'han organitzat tot tipus d'activitats culturals durant tot el 2009 i la ciutat ha rebut milers de visitants d'arreu del món, un dels grups ha estat la brigada castellera, en aquest acte explicaran la seva experiència.
10 de desembre del 2009
COORDINADORA D'OPOSICIÓ A LA MODIFICACIÓ DEL PGM ORGANITZA:
Dissabte 12 de desembre
Concentració i sortida a les 10 h a la plaça de la Vila.
Esmorçar: Xocolata desfeta amb melindros
Recorregut informatiu pels punts més afectats per la MP del PGM La participació de la societat civil és la millor garantia per a evitar la corrupció urbanística!!!!!
Itinerari: Per dintre de la ciutat fins el Torrent de Cerdanet, carrer Comerç, escola Mestral, riera de la Salut, pujada a Mas Lluí pel carrer Clementina Arderiu, fins carrer Manso amb Frederica Montseny i final al inacabat Parc Europa. Parades informatives durant el trajecte. Es continuaran pintant flors, arbres i animalets en el mur del Parc (col·legi Martí i Pol).
Esmorçar: Xocolata desfeta amb melindros
Dinar: Botifarra amb begudes i pastisset (5 euros)
http://coord-oposicio-pgm.blogspot.com/ coord.oposicioPGM@gmail.com
Informació: 646 074 127 · 610 610 986
9 de desembre del 2009
1er Aniversari del C.S.O la Forsa
OKUPACIÓ, AUTONOMIA, AUTOGESTIÓ, ACCIÓ DIRECTA, ANTICAPITALISME,
ANTIPATRIARCAT.....UN ANY MES DEFENSANT LES OKUPACIONS
COM A MITJA DE LLUITA!!
61è Aniversari de la proclamació dels drets humans
Amigues i amics,
Us fem arribar una proposta d’una jornada de reivindicació dels drets humans, en el 61è aniversari de la seva proclamació.
L’acte tindrà lloc el proper dijous, 10 de desembre de 2009, a les 19:00 h a l’Ateneu Santfeliuenc (C/ Vidal i Ribas, 23-25 de Sant Feliu de Llobregat).
Consistirà en la presentación del llibre “EL VIAJE DE KALILU” i en una xerrada-col•loqui sobre el tema “EL DRET A UNA VIDA”.
En l’acte comptarem amb la presència de Kalilu Jammeh, escriptor i protagonista del llibre i recentment proposat per diverses organitzacions candidat al Premi Solidaritat 2009 de Catalunya.
Salut!
Us fem arribar una proposta d’una jornada de reivindicació dels drets humans, en el 61è aniversari de la seva proclamació.
L’acte tindrà lloc el proper dijous, 10 de desembre de 2009, a les 19:00 h a l’Ateneu Santfeliuenc (C/ Vidal i Ribas, 23-25 de Sant Feliu de Llobregat).
Consistirà en la presentación del llibre “EL VIAJE DE KALILU” i en una xerrada-col•loqui sobre el tema “EL DRET A UNA VIDA”.
En l’acte comptarem amb la presència de Kalilu Jammeh, escriptor i protagonista del llibre i recentment proposat per diverses organitzacions candidat al Premi Solidaritat 2009 de Catalunya.
Salut!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)