Una cinquantena de iaioflautas ocupen el Departament d'Interior

Fotos i explicació a: http://www.setmanaridirecta.info/galeria/ocupacio-dels-iaioflautas-del-departament-d%C2%B4interior

Acción de solidaridad con lxs presxs anarquistas en huelga de hambre en Grecia

APS: L'onada de repressió d'exten per la vella Europa, sempre havia existit, però avui desplega les seves ales i comença a calentar motors pels temps que venen. La precarització de les nostres vides a mans de la dictadura financera amb la complicitat política, ens condemna a la lluita constant pels nostres drets. Però el més important de tot, és que no estem soles, i es que aquí i arreu la resposta i la solidaritat també s'exten.

"Cuando uno no muere por el otro, entonces ya estamos muertos"

Acción de solidaridad con lxs presxs anarquistas en huelga de hambre en Grecia y para todxs los presxs de la guerra social.(en la manifestacion solidaria de los vaguistas presxs, 22 de abril en barcelona) 4 de abril: Declaración de huelga de hambre de Spyros Dravilas Las autoridades le han negado a Spyros Dravilas su derecho de salidas temporales, con las que contaba desde hacía dos años y medio. 6 de abril: La anarquista Stella Antoniou junto con Giorgos Karagiannidis, Alexandros Mitroussias y Kostas Sakkas, todxs acusadxs por casos relacionados con CCF, están realizando una huelga de hambre. Sus demandas son de nuevo, que se levante la decisión de puesta en prisión preventiva de todxs ellxs, como también la liberación inmediata de Stella por sus graves problemas de salud. Stella necesita monitoreo diario por personal médico cualificado pues el problema grave al que se enfrenta pone en peligro su vida día tras día. 6 de abril: Declaración de huelga de hambre de Panagiotis Argirou y Gerasimos Tsakalos, miembros encarcelados de la CCF, que están exigiendo su traslado definitivo a las cárceles de Koridallos, para dar fin a sus traslados repetidos y vengativos, y a su tortura física y psicológica. 8 de abril: El miembro preso de la CCF, Christos Tsakalos, se declara en huelga de hambre, en solidaridad con los huelguistas de hambre, Panagiotis Argirou y Gerasimos Tsakalos. 17 de abril 3 de los compañeros de la O.R Conspiracion de células de fuego -Haris Hadzimihelakis, Damianos Bolano y Giorgos Polydoros- secuestrados por el estado griego, se han solidarizado en este día con Gerasimos Tsakalos y Panagiotis Argyrou, siendo su acción la huelga de hambre que demanda su traslado definitivo a la cárcel de Koridallos. Hasta ahora cientxs presxs han realizado la abstención de comida en la prisión, en solidaridad con lxs compas presxs en lucha. Kostas sakas y Giorgos Karagiannidis están en el hospital de la prisión despues de 20 días de huelga de hambre, continuándola de manera decisiva. "Cuando uno no muere por el otro, entonces ya estamos muertos" Solidaridad global en los huelguistas de hambre en Grecia!

Clica la imatge per una versió més gran

text extret de: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/445104/index.php

Una jutgessa acata les directrius de Felip Puig i empresona la secretària d'organització de CGT

JESÚS RODRÍGUEZ | 25/04/2012

• Laura Gómez ha estat cap visible de CGT en diverses ocasions

La jutgessa d'instrucció 23 de Barcelona, Rosa Maria Agulló Berenguer, ha dictat una ordre de presó preventiva sense fiança contra Laura Gómez, de 46 anys, actual Secretària d'Organització de la CGT a Barcelona. La decisió de la magistrada ha estat precedida per una petició del fiscal de torn, qui havia rebut ordres prèvies de la Fiscal General de Catalunya, Teresa Compte. S'ha repetit el modus operandi del passat dissabte –quan la fiscalia va demanar presó per altres tres manifestants– però, en aquest cas, la jutgessa de guàrdia s'ha alineat amb les directrius que Felip Puig va dictar ara fa tres setmanes durant una compareixença de premsa. Agulló Berenguer ha considerat creïble el risc de fuga i la possibilitat de reincidència, malgrat que la sindicalista té feina fixa, resideix de manera estable a Barcelona i només va participar d'una performance simbòlica amb la crema de quatre cartrons i papers a la porta de la Borsa de Barcelona durant la vaga general. Aquesta magistrada va signar una sentència força polèmica anys enrere, en relació a la mort d'un jove per una negligència mèdica arrel d'unes radiacions suministrades a la clínica Dexeus. La mare del jove mort, Isabel Ferragut, va redactar aquest text en relació als fets. També va ser la responsable de desallotjar l'edifici 18-N al barri d'Hostafrancs de Barcelona a petició de la poderosa saga familiar Riera-Marsà, propietària de l'immoble. L'actuació va comportar que nombroses famílies sense recursos es quedessin sense llar. Nombroses entitats veïnals i Amnistia Internacional van denunciar els fets.

La CGT ja ha emès un contundent comunicat:

PRISION PARA LA SECRETARIA DE

ORGANIZACIÓN DE CGT-BARCELONA

FELIP PUIG AUMENTA SU NUMERO DE REHENES

Hoy la Jueza del Juzgado de Instrucción Nº 23 de Barcelona ha decretado prisión sin fianza para la Secretaria de Organización de la CGT-Barcelona con los cargos de incendio subsidiariamente de daños, coacciones, delito de desordenes públicos y delito contra los derechos fundamentales.

La CGT considera que están dando resultado las presiones políticas, tanto al juzgado como a la fiscalía, ya que a una persona sin antecedentes penales, con domicilio fijo, trabajo fijo, una hija que vive con ella, se dice por la fiscalía que tiene riesgo de fuga y de reincidir antes incluso de ser juzgada y condenada. Estos baremos no se aplican a los banqueros, ni a los políticos investigados por la fiscalía anticorrupción a quienes se deja en libertad. Realmente nos cuestionamos la llamada “independencia judicial” con respecto al resto de poderes dentro de un mal llamado “estado de derecho”.

Desde la CGT consideramos que no hay ningún motivo que justificara su detención, ni mucho menos para su ingreso en prisión, lo que supone un claro abuso de poder y una violación del derecho a no ser privado de libertad.

No hacia falta un circo mediático como el montado por los mossos d´esquadra, necesitados de intentar dar ejemplo deteniendo y reprimiendo a personas y organizaciones que protestan y cuestionan el sistema sin ser canalizadas por los “agentes sociales autorizados y adiestrados”.

Los afiliados y afiliadas de CGT vamos con la cara descubierta, no escondemos nuestras acciones, las consideramos justas y sin peligro para la integridad de nadie, por lo tanto descartamos que los mossos d´esquadra tengan que investigar mucho para saber que hacemos o dejamos de hacer.

La CGT nos preguntamos, para cuando una fiscalía especial que investigue a los banqueros, políticos corruptos y empresarios que han creado una crisis que están llevando a millones de personas a la exclusión social y la miseria. Para cuando una web con todas las fotos de los delincuentes de guante blanco que son tratados como señores por los poderes públicos. Para cuando una web con las fotos de los mossos que han mutilado con bolas de goma y machacado a porrazos a ciudadanos. Señor Puig eso sí es violencia y usted siempre la justifica.

Consideramos que este encarcelamiento es una venganza por parte del gobierno de la Generalitat y su cuerpo armado. No han podido asimilar que el día de la Huelga General por la mañana, la CGT con otras organizaciones, aglutináramos a más de 15.000 personas recorriendo el centro de la ciudad y por la tarde más de 50.000. Lo que se pretende es provocar el miedo entre la ciudadanía, para que no nos movilicemos y acatemos las políticas económicas sin rechistar y para ello necesitan crear una imagen de violentos totalmente prefabricada desde alguna oficina.

La CGT, que no quede duda, seguiremos saliendo a la calle y protestando al igual que hicieron nuestros abuelos, para defender la libertad y una sociedad más justa, seguiremos luchando contra las injusticias, no permitiremos que nos llevéis a las condiciones laborales y sociales del siglo XIX como estáis pretendiendo entre los banqueros y los políticos.

BASTA DE REPRESION. LIBERTAD INMEDIATA PARA LAURA

(Para aclaracion al Area de Comunicacio de los Mossos os pedimos que no cambiéis lo que significan nuestras siglas. CGT quiere decir Confederación General del Trabajo y no Confederación General de Trabajadores.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=146324)

Carlos Navarro

CGT-Prensa Barcelona

649 83 94 90

Text extret de: www.setmanaridirecta.info

Els mossos detenen dos delegats de CCOO i UGT de Seat pels piquets de la vaga general

JESÚS RODRÍGUEZ | 25/04/2012

La notícia ha corregut com la pólvora des de fa una hora entre la plantilla de SEAT. Dos coneguts delegats sindicals han estat detinguts aquest matí per agents dels mossos d'esquadra. Es tracta de J.J.Oya de CCOO i J.Espin de la UGT, tots dos fa molts anys que són representants sindicals a l'empresa. Els agents els han tret de la fàbrica, els han emmanillat i els han ficat en un vehicle dels mossos que els ha conduït fins als calabossos de la comissaria de Martorell. La indignació s'ha extés entre la plantilla i el responsable d'Indústria de CCOO, Javier Pacheco, ha informat que un nombrós grup de treballadors es dirigeix cap a la comissaria dels Mossos per a reclamar la seva posada en llibertat. Els dos delegats són acusats de participar dels piquets de la vaga general i formen part de la llista de 80 persones que Felip Puig va filtrar la setmana passada.

Detenció de la secretària d'organització de CGT

Mentre això passa a Martorell, a les portes de la Ciutat de la Justícia continuen concentrades desenes de persones a l'espera de tenir notícies de Laura Gómez, la secretària d'organització de la CGT a Barcelona que fou detinguda ahir quan sortia de casa. Ahir a la tarda fins a més d'un centenar de persones es van concentrar a les portes de la comissaria de Les Corts. El jutjat d'instrucció 23 de Barcelona, que es troba en funcions de guàrdia de detinguts, li prendrà declaració en les properes hores i decidirà si la deixa en llibertat. Des de la CGT ja s'ha emès un comunicat denunciant l'operació, que consideren del tot política i que ataca les llibertats sindicals.

Text extret de: www.setmanaridirecta.info

La vella cantarella d'Interior: a pals amb la pastanaga

DAVID FERNÀNDEZ | 24/04/2012 

 

Interior aprofundeix la deriva repressiva i estrena avui la web de delació ciutadana amb fotografies de 68 persones  · El 29M deixa un balanç provisional de 91 detinguts, 25.000 euros en fiances i tres empresonaments · Detinguda aquest matí la secretària d'organització de la CGT per participar en les protestes davant la Borsa durant la vaga general

• El comissari dels Mossos d'Esquadra, David Piqué, divendres passat

Plou sobre mullat. Teló de fons de cimera del BCE i antiga cultura de la por atiada de nou. Prement l'accelerador de la turborepressió, Interior no escatima amenaces ni recursos ni noves detencions anunciades. Ho va esclarir Felip Puig després de la vaga general: "que li tinguin por al sistema". I avui mateix, a les cinc de la tarda, Interior ha presentat la web especial de delació ciutadana per combatre el "vandalisme". En total 231 fotos i 3 vídeos i 68 carpetes personalitzades de persones no identificades, que segons juristes consultats vulneren obertament el dret  a la pressumpció d'innocència, a la privacitat i a la intimitat. La web ha estat desenvolupada per l'empresa T-Systems, denunciada el 2009 per contractes anòmals amb l'administració pública. Aleshores, l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo ja va demanar que s'investiguessin les possibles relacions entre els accionistes i administradors de la multinacional i responsables de CiU.
La web s'estrena en el context d'un operatiu en curs dels Mossos d'Esquadra, en relació a la passada vaga general, que ja treballa fa setmanes amb un llistat de vora 80 persones, 68 de les quals no estarien encara identificades. Les sis detencions registrades dijous passat a Barcelona -que es van saldar amb sis llibertats amb càrrecs, dues sota fiança de 6.000 euros, decretades pels jutjats dissabte- estarien emmarcades dins aquest operatiu.

L'anunciada roda de premsa d'aquest dimarts l'han fet coincidir amb una nova detenció: aquest matí ha estat detinguda la secretària d'organització de la CGT a Barcelona, Laura Gómez, de 46 anys, acusada de participar en una performance artística de protesta davant la Borsa de Barcelona durant la passada vaga general. En aquests moments es troba a les dependències policials de la comissaria de Les Corts, a les portes de la qual s'ha convocat una concentració de protesta i solidaritat. Fonts policials han anunciat que demà al matí serà traslladada a la Ciutat de la Justícia, on també s'ha convocat una concentració de protesta a partir de les 8:30h del matí.

Blindant la cimera i suspenent Schengen

L'operació repressiva s'emmarca també en el dispositiu desplegat per a la propera cimera del Banc Central Europeu a Barcelona els propers 2, 3 i 4 de maig, pel qual s'ha anunciat la ocupació policial de la ciutat amb més de 7.500 agents (4.500 mossos i 2.500 policies espanyols i guàrdies civils). Alhora, s'ha activat la unitat policial dels Mossos d'Esquadra especialitzada en el rastreig i monitorització de les xarxes socials. I la presència indissimulada d'agents de paisà en els barris més compromesos ja s'ha començat a notar, així com els controls itinerants d'identificació i les fronteres volants internes a la ciutat, com l'enregistrada aquest matí a l'Estació de França.
Malgrat la premsa oficial ha recordat que és el primer cop que se suspen Schengen -a petició, aquest cop, de Felip Puig- la lliure circulació de persones ja es va suspendre el 2002 a Barcelona, arran de la cimera de la UE. Enguany, des del 28 d'abril i fins que clogui la troba del BCE, que reuneix els sis membres del consell executiu i tots els responsables dels bancs nacionals de la zona euro, la frontera franco-espanyola quedarà segellada. Del País Basc a Catalunya s'aplicarà la suspensió del tractat, es restringiran drets i es restabliran els controls.

Ofensiva planificada

L'ofensiva de Felip Puig, però, no és nova. Endinsa les seves arrels, en un context de crisi social profunda amb 2'7 milions de pobres als Països Catalans i 1,3 milions de persones a l'atur, en la cultura d'emergència i excepcionalitat penal, processal i penitenciària que recorre al Dret per aplacar el malestar i la protesta social. Sobredimensionant intencionadament la conflictivitat social viscuda el passat 29M, i lluny de la reflexió suscitada en altres països europeus que han viscut realitats similars de violències urbanes, el conseller ha llançat una campanya d'ampli espectre i llarg abast contra qualsevol espurna de dissidència. L'ombra de la sospita ja arribat a determinats "intel·lectuals, acadèmics i periodistes", titllats ja de còmplices pel conseller.
Aquest discurs, però, no és pas nou tampoc. Reincideixen en una vella i recorrent obsessió persecutòria de tall inquisitorial. Repeteix el patró repressiu d'una cultura repressiva que equipara dissidència amb delinqüència. Alena "enemics", imaginaris o inventats i com més desconeguts millor. En una variació in crescendo d'una melodia ja coneguda. I en un patró quasi calcat del que ja va viure Barcelona l'any 2002 arran de la cimera de la UE. Aleshores Julia Garcia-Valdecasas -delegada de ferro del PP a Catalunya- denunciava la "complicitat social" d'amplis sectors socials que donaven "cobertura", mentre Mayor Oreja atiava el discurs del "triangle anarquista greco-italià-espanyol" i la premsa veia el fantasma de Jarrai -moviment juvenil basc- en tota protesta. Aquella onada de criminalització contra la dissidència altermundista (Seattle, Praga, Génova) va acabar aplicant a la frontera de La Jonquera el SIS (Sistema Informàtic Schengen) i la SINERE (Suplementary Information Request at National Entry), una particular base de dades on els activistes contraris a la globalització neoliberal estaven fitxats com "criminalitat transnacional organitzada". Sota aquell parany, milers de persones van quedar retingudes el març de 2002 a la frontera.
Retrocés i passes enrere, 10 anys després, el patró es repeteix i es perfecciona: incapaços de descodificar les arrels fondes de la desiguatat i el malestar, l'excusa de la violència serveix per carregar contra tota la resta. Sobretot contra la desobediència civil pacífica (27M, aturada de desnonaments de la PAH), contra la que ja es prepara un nou enduriment penal que elevarà el càstig a tres anys de presó. Amb aquest rerefons Puig escup "complicitats orgàniques", 'La Vanguardia' encén sense cap mena de prova l'espectre de la "matriu italiana" -en una rèmora franquista de "l'enemic sempre és forani"- i les reformes de 'mà dura' ja són en curs i estaran enllestides abans de l'estiu.
I malgrat tot, no és el 29M qui ha modulat l'estratègia repressiva impulsada de Felip Puig. Ni molt menys. Abans de l'estiu, obsedit per la derrota policial davant la desobediència civil registrada el 27M a la plaça Catalunya, Puig ja va encarregar la reformulació de la unitat antiavalots dels Mossos d'Esquadra i l'estudi de reformes legals i penals. El passat estiu, diversos comandaments ja van viatjar a Alemanya per estudiar noves fórmules repressives: fruit d'aquella visita els Mossos van incorporar els gasos lacrimògens reintroduïts -després de 20 anys- en la repressió registrada durant la passada vaga general.

Retorn al passat: del 2002 al 2012

Túnel del temps i memòria com antídot, el març de 2002, amb motiu de la presidència de torn espanyola de la UE, Barcelona ja va patir una ocupació policial asfixiant de 8.500 agents (4.000 policies nacionals, 2.000 guàrdies civils, 1.000 mossos d'esquadra i 1.500 policies locals), similar a la que viurà els propers dies. Aleshores també va anar acompanyada del tancament de l'espai aeri en un radi de 65 quilòmetres, de la instal·lació de batèries de míssils antiaeris a El Prat -amb el rerefons del recent 11S- i d'un desplegament aeri i marítim de 5 avions de l'exèrcit i tres bucs de l'armada. També en aquell context de bunquerització de la ciutat es van ampliar les places de la presó Model -incorporant un llit més a cada cel·la-, es van habilitar tres jutjats de guàrdia i es va reforçar el paper de la fiscalia, que va anunciar -com ara- judicis ràpids i elevacions de les sol·licituds de penes per forçar presons provisionals. Fisn i tot es van tancar les facultats del Campus Diagonal de la UB i es van clausurar temporalment parades de metro, segellant el clavegueram. I tot i així, la multitudinària protesta al carrer contra l'Europa del capital i la guerra, amb gairebé 500.000 manifestants col·lapsant el centre de la ciutat, va desbordar l'operatiu, malgrat la cimera va cloure amb 114 persones detingudes i agents de paisà encaputxats a les Rambles practicant detencions indiscriminades.
Aquell operatiu va ser el punt àlgid d'un cicle -arrencat amb el desallotjament del cinema Princesa el 1996 i closa molt parcialment amb el desnonament del PP del Poder el 2004- que va deixar un eloqüent balanç repressiu contra els moviments socials: en vuit anys es van registrar més de 2.000 detencions, 40 empresonaments, un suïcidi i 8 inflitrats policials descoberts, amb una despesa antirepressiva de vora els 600.000 euros. Però si la dreta gestiona la repressió des de la cridòria i la socialdemocràcia neoliberal prefereix el silenci, aquell perfil securitari i criminalitzador d'equiparar dissidència amb terrorisme va proseguir els anys posteriors.
Els casos del 4 d'octubre a Sants, del 4F al barri de la Ribera o de Núria Pòrtulas a Girona en són el millor exemple. Contra Pòrtulas es voler aplicar l'article 577, un calaix de sastre que, des de l'any 2000, converteix en "terrorisme" il·licits penals que no ho són. És el mateix article que es va aplicar als Tres de Gràcia, tres joves acusats de terrorisme -un mes després de la cimera de la UE- que van resultat del tot exonerats per l'Audiència Nacional, que va arxivar la causa per falta de proves el 2006. Sant tornem-hi al 577, perquè és precisament aquest article el que va ser invocat pels Mossos d'Esquadra dijous passat contra els activistes detinguts a Barcelona. Una interpretació jurídica que ni tan sols la fiscalia va voler acceptar.

29M: 90 detinguts, 20.000 euros, 3 empresonats
 
Si el procés és el càstig, que diria Kafka, el saldo repressiu de la vaga general que s'arrosega arriba avui a les 90 detencions -comptabilitzant les cinc enregistrades, per realitzar pintades, diumenge passat a Barcelona-, 94 expedients sancionadors -entre ells, contra CNT i CGT-, fiances per valor de 25.000 euros i tres vaguistes encara empresonades a Brians i Quatre Camins. El mateix clima enrarit de persecució, linxament i atemoriment de la dissidència ha tingut similar efecte embogit al País València. A Bétera, quatre sindicalistes han estat detinguts per pertinença "a banda organitzada": la Guàrdia Civil els acusa de... d'enganxar adhesius i cartells la vigília de la vaga general.
En una nova volta de cargol repressiva, de resum bèl·lic i de síntesi d'autoritarisme vergonyant i desvergonyit que resta condensada en les darreres declaracions dels màxims comandaments dels Mossos d'Esquadra, que atien també un clima d'impunitat i brutalitat policíaca. Sergi Pla, per exemple. El comissari de Recursos Operatius, conegut internament com 'Stasi', va afirmar sense embuts, en la penúltima emissió del programa 'Salvados' de Jordi Évole, que Gandhi hagués estat atonyitat a la plaça Catalunya el 27M del 2011. En la banalització de la repressió, però, qui ha anat molt més lluny en la certificació de la guerra de baixa intensitat decretada contra la dissidència política i social, ha estat el comissari David Piquè.

De l'enemic a les rates

Divendres passat, en el decurs de l'acte institucional del Dia de les Esquadres de la policia autonòmica, el comissari Piqué va etzibar en la seva intervenció oficial: "es poden amagar on vulguin, perquè els trobarem. Ja sigui en una cova o en una claveguera, que és on s'amaguen les rates, o en una assemblea, que no representa a ningú, o darrera una cadira d'universitat". El discurs del comissari -"un agitador social és un gamberro", va afegir- va ser fervorosament aplaudit, amb part de l'auditori dempeus. El discurs quirúrgic, de reminisciència gairebé pinochetista, ha apujat el grau de la repressió verbal i el vocabulari parapolicial: si fa un mes un comissari espanyol titllava com "enemic" els estudiants de l'IES Lluís Vives de València que reclamaven calefacció, Piquè ha anat més enllà i ha recorregut al primer punt de la teoria goebbeliana -animalitzar l'altre- per reduir la dissidència a una mera qüestió de rates, plagues i clavagueram. Piqué, comissari general de coordinació territorial, no és pas qualsevol. Apartat del quadre de comandament de la policia catalana amb el segon tripartit, forma part del pinyol dels Mossos conegut com 'Escamot 16', la guàrdia de korps del pujolisme que va integrar la primera direcció de la policia catalana el 1984.
De nou, doncs, torna el vell. Més que sobre mullat, doncs, plou sobre Millet. Càstig pels febles, impunitat pels forts. Però l'ofensiva repressiva no és cojuntural ni neix amb la vaga general. És un suma i segueix que ve de lluny i vol anar més lluny encara. La va anunciar Felip Puig el gener de 2011, només un mes després de prendre possessió, quan es va estrenar amb la seva primera osca repressiva: 418 identificats i denunciats rere l'ocupació pacífica i el desallotjament de la Casa de la Vaga -ocupada per denunciar la reforma de les pensions- a la Via Laietana de Barcelona. Tots els 418 denunciats -32 traslladats a comissaria per ser identificats- van ser exonerats de tot delicte als jutjats.
Aleshores Felip Puig va popularitzar la màxima "s'ha acabat la impunitat". Paradoxalment ho deia només dos dies després que el nou govern de CiU retirés l'acusació de la Generalitat de Catalunya contra el tresorer de CiU Daniel Osacar i Angel Colom, denunciats pel cas del frau del Palau i el finançament il·legal de CDC. Només quatre mesos després, Puig hi tornava, a micro obert a RAC1, anunciant que "aniria més enllà de la llei" en el combat contra la dissidència. I fa 15 dies, política d'atemoriment i clima de mordassa, recordava a TV3 que la clau era la reintroducció de la por.
Avui a les cinc de la tarda, en la pitjor tradició del maccartisme que va enverinar la societat nordamericana i la cacera de bruixes tan pròpia de la Inquisició, Interior presenta la web oficial de la delació. Delirant crida a sometent convergent per provar de convèncer-nos que l'enemic és el veí. Evidenciar que les tisores sense porres no arriben enlloc. I que la vella doctrina d'anar a pals fins i tot amb la pastanaga és pura tautologia a les casernes d'Interior. Mentre un Benedetti atabalat, constant històrica i deconstrucció imprescindible de l'arquitectura repressiva, s'ho mira inquiet des de la cantonada. I xiula: "qui pacifiqui al pacificador, bon pacificador serà".

text extret de:  http://www.setmanaridirecta.info

Més de 2.000 manifestants reclamen de nou l'alliberament dels vaguistes presos

JESÚS RODRÍGUEZ | 23/04/2012

• La cua de la manifestació era seguida per un nombrós grup de furgons policials ROBERT BONET

Més de 2.000 persones es van manifestar diumenge a la tarda al centre de Barcelona per denunciar de nou l'empresonament de tres manifestants de la passada vaga general. La marxa va estar marcada per la recent detenció de sis manifestants (4 a Barcelona i 2 a Tarragona) que va finalitzar dissabte amb la seva posada en llibertat, en el cas de dos d'ells sota la condició de dipositar una fiança de 6.000 euros. La protesta va estar precedida per nombrosos escorcolls dels mossos d'esquadra que, ubicats estratègicament a tots els accessos a la plaça de Catalunya, van regirar bosses i van demanar el DNI a més d'un centenar de persones que es dirigien al centre de la plaça. Tres pancartes obrien la marxa, força compacta, que anava envoltada per furgons policials a la part davantera i a la cua. Enmig de la Via Laietana la capçalera va girar en direcció al Forat de la Vergonya, on es va fer lectura d'un manifest en homenatge a les víctimes del muntatge del cas 4F, per tot seguit continuar en direcció al passeig de Lluis Companys. Al llarg del trajecte alguns manifestants van fer pintades alusives a la repressió de Felip Puig, el control social i els recents empresonaments de dos estudiants de la UB i un veí del barri del Clot. Al passeig de Lluis Companys les manifestants van rebre el suport d'algunes de les persones presents a la Fira de la Terra, ubicada enmig de la zona per a vianants entre l'Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella.

Punt calent al seu pas pel TSJC

El punt més calent de la marxa va ser en el moment que aquesta passava a tocar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), totalment envoltat per agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, un edifici on en els propers dies s'ha de signar la resposta al recurs contra l'empresonament de Javi, Dani i Isma. Aquesta decisió, concretament, l'haurà de prendre la secció vuitena d'aquest organisme judicial. Sota l'Arc de Triomf es va fer lectura d'un comunicat i, també, d'una emotiva carta enviada per Javi des del centre penitenciari Brians 2, on es troba tancat des de fa 23 dies. Un cop desconvocada la marxa es va viure un estrany episodi policial. Diversos manifestants es trobaven asseguts a les terrasses de bars del passeig de Lluis Companys quan, de cop i volta, agents de paisà i antiavalots de la guàrdia urbana es van endur per la força cinc persones. Dues d'elles van quedar finalment detingudes sota l'acusació d'haver realitzat pintades al llarg del recorregut de la mobilització. Es preveu que dilluns al matí declarin a la comissaria, després de passar la nit als calabossos.

text extret de: la directa

Ja tenim el Contrainfos núm. 12 de la Tele.cat !

En aquest contrainfos post-vaga començarem parlant de la forta repressió que esta rebent la protesta social com a tal i demanem la llibertat de les tres persones que encara resten detingudes ara fa 3 setmanes.Analitzem l'efecte i l'ús de les bales de goma i mitjans repressius de les forces policials, parlant també de les dramàtiques conseqüències com es el cas de la mort d'Iñigo cabacas.
D'altra banda parlarem també, de la reforma que es vol dur a terme al Port vell, de la mobilització de la Favb, les jornades contra les tortures, l'okupació d'un solar al barri de gràcia, la detenció del periodista de terrassa respòn Rachid Alí, l'associació feixista que pretèn obrir un local al barri del Clot...
A l'espai l'entrevista parlarem amb Gaspar de la situació econòmica actual i les reformes que s'estàn duent a terme i, a l'Observador de la Informació, es parlarà de la caça d¡elefants del rei, dels articles d'Enric juliana amb les seves arrels "anarcoitalianes" o del cas de corrupció, del candidat del PP a l'alcaldia de BCN durant molts anys, Alberto Fernández Díaz.

Enllaç a:latele.cat/contrainfos/contrainfos-num-12

Demanen que la Generalitat i el Parlament reconeguin el nou estat d'Azawad

La comunitat amaziga convova una concentració el proper dissabte a les 18h a la plaça Sant Jaume, en solidaritat amb els tauregs i amb l'objectiu de lliurar un escrit al president de la Generalitat perquè es posicioni a favor de la declaració d'independència d'Azawad.

Mossa Ag Attaher, el portaveu del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad | Autor: Llibertat.cat

Aquests dilluns a Barcelona en roda de premsa, el portaveu del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad (MNLA), Mossa Ag Attaher ha denunciat novament "campanya de desinformació i de denigració" a càrrec de l'Estat malià i francès per voler vincular la legítima lluita del poble tuareg pel seu alliberament amb l'islamisme. Tot recordant quel nou estat d'Azawad es declara demòcrata i laïc, i respectuós amb la diversitat de les ètnies i religions que conviuen al si del país. A més a més, Attaher ha volgut remarcar que el MNLA s'oposa al grup islàmic Al Qaida al Magreb Islàmic (AQMI), organització que considera com un del seus enemics.

També s'ha volgut desmarcar de les falses informacions sobre ajuda dels anomenats mercenaris de l'exèrcit de Gadafi, tot remarcant que al si de l'exèrcit d'alliberament compten només amb 400 tuaregs que residien a Líbia i que eren fills dels exiliats que s'havien refugiat en aquell país a causa de les onades repressives que havien patit a diversos estats de la zona.

Mossa Ag Attaher ha fet una explicació de la lluita dels tuaregs pel seu alliberament i ha anat descrivint pas a pas els diversos procesos que s'han anat desenvolupant d'ençà l'any 1958 així com la repressió que han patit els tuaregs durant més de 50 anys de lluita fins la proclamació de la independència el passat 6 d'abril, on Azawad esdevenia el 56è estat africà i el primer Estat Amazic. Un país ric en les matèries primeres i un element clau en la seguretat de l’Àfrica del Nord i de la conca mediterrània.

El portaveu del MNLA ha assegurat que la lluita ha estat legítima perquè ha estat l'emanació del conjunt de poblacions que viuen sobre aquest territori conreat, durant segles, amb cultures i civilitzacions autòctones que han viscut en perfecta harmonia, i "ens hem alliberat de la política criminal de l'Estat malià que ha negat les nostres existències, ha destruït el nostre territori i ha sotmet a la fam el nostre poble" ha afirmat.

També ha volgut remarcar que en aquesta lluita d'alliberament, "les nostres tropes només han atacat les institucions militars i mai els civils". Tot dient que "Aquesta situació de guerra ens ha estat imposada per Mali, que no ha respectat cap dels seus compromisos".

Concentració de suport

A la roda de premsa celebrada a Òmniu Cultural també ha participat, el representant de l'Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya que ha expressat el suport al primer estat Amazic i ha anunciat la mobilització per al dia 21 d'abril a Barcelona, a les 18h a la plaça Sant Jaume per demanar al Govern i Parlament que es posicionen a favor de la declaració d'independència d'Azawad, tot remarcant que la comunitat amaziga al Principat representa avui dia el col·lectiu de persones d’origen estranger més nombrós, més de 200.000 persones.

També ha denunciat la repressió que pateix el poble amazic en diversos estast nord-africans. A Marroc on després d'haver-se aprovat l'oficialitat de la llengua, no s'utilitza a l'administració. Així com la situació de marginalització que es viuen els amazics a Argèlia amb el govern militar i a Líbia amb la implantació d'un govern islamista. Cal remarcar que el nou estat d'Azawad encara no ha estat reconegut per cap altre país.

Text extret de: http://www.llibertat.cat

Convocades múltiples mobilitzacions solidàries amb les sis vaguistes del 29-M detingudes

MANU SIMARRO / JOSEP MARIA LLAURADÓ | 19/04/2012

Els mossos d'esquadra han detingut sis vaguistes del 29 de març al llarg del dia d'avui, als barris barcelonins de Sants -tres persones- i Sant Andreu -una persona-, i a la ciutat de Tarragona -dues persones més. Les persones detingudes ja han estat traslladades a les comissaries de Les Corts a Barcelona i a la de Camp Clar a Tarragona.

En un primer instant, l'operatiu -que ha començat abans del migdia- s'ha produit sota el silenci de mossos i mitjans. Tanmateix, una de les detencions ha aixecat la llebre i de seguida les xarxes socials se n'han fet resó. Mossos, tot i que reconeixia l'existència de l'operatiu, no ha informat del nombre de detinguts. Les detingudes passaran a disposició judicial demà al matí. A aquestes operacions cal sumar-hi quatre que es van produir abans d'ahir al Camp del Túria, i tretze efectuades avui per la policia espanyola a Pamplona, al País Basc, set de les quals contra persones menors d'edat.

Esclat de solidaritat

L'anunci de les detencions ha activat de seguida els moviments solidaris de Barcelona i els missatges de suport des de les xarxes, que s'ha canalitzat a través de l'etiqueta #DretsenPerill. El cap de setmana estarà ple de mobilitzacions en solidaritat amb les persones detingudes. Dissabte, a les 11h, hi ha convocada una concentració a la Ciutat de la Justícia i diumenge, a les 18h, una manifestació que partirà de la Plaça Catalunya. A Tarragona, les convocatòries de solidaritat són per demà: a les 9h, als jutjats, i a les 20h, a la Plaça de la Font. A les 20h també hi ha convocada una concentració solidària davant l'ajuntament de Girona.

Greus acusacions dels mossos

L'àrea de comunicació de la policia ha remès un comunicat de premsa on informa dels fets pels quals han estat detinguts els vaguistes. En el cas de C.F., L.M i P.M els relacionen amb la "crema d’una cafeteria del centre de Barcelona i amb les importants destrosses ocasionades en un centre comercial de Plaça Catalunya" i els denuncia per "delictes d'incendi, desordres públics i danys i el delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques". A E.C. el relacionen amb "actes vandàlics en el decurs dels quals es van produir importants destrosses en un centre comercial de Plaça Catalunya" i el denuncien per "delictes d’incendi, coaccions i desordres públics". Pel que fa als tarragonins detinguts, la policia denuncia "els actes vandàlics produïts en diversos punts de la ciutat, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili i a la seu del Partit Popular de Catalunya". A R.M el denuncien per "danys, desordres públics i coaccions" i a J.M. per "danys, desordres públics, coaccions i contra la seguretat del trànsit". La policia catalana no descarta més detencions fruit de les indagacions policials.

Tres manifestants encara empresonats

Cal recordar que arran de la vaga general ( aquí el balanç repressiu) dos estudiants de la Universitat de Barcelona i militants de l'Associació d'Estudiants Progressistes i un veí del barri del Clot encara estan en presó preventiva (aquí els motius), per haver participat dels talls de trànsit del matí. Des d'aleshores, s'han fet múltiples mobilitzacions per exigir la seva posada en llibertat, i per exigir respecte als drets civils (Dues mil persones a Barcelona el 14 d'abril).

text extret de: http://www.setmanaridirecta.info

Primer Encuentro Euro-mediterráneo de la Red Internacional por la Auditoría Ciudadana de la Deuda

Bajo el lema "¡No debemos, no Pagamos!", nace la Red Internacional Auditoría Ciudadana, “International Citizens Audit Network”, que aglutina movimientos y redes de diez países europeos y dos del Norte de África.

Durante los días 7 y 8 de abril se celebró en Bruselas el Primer Encuentro Euro-mediterráneo de la Red Internacional por la Auditoría Ciudadana de la Deuda. La reunión ha contado con la participación de doce países: Grecia, Irlanda, Portugal, España, Italia, Polonia, Reino Unido, Francia, Alemania, Bélgica, Egipto y Túnez.

En este encuentro, también se presentó a la comunidad internacional la Plataforma Auditoria Ciudadana de la Deuda ¡No debemos, no pagamos! , que agrupa organizaciones y movimientos sociales del Estado español

Durante la reunión se compartieron experiencias de las diferentes organizaciones, redes y movimientos sociales participantes, y se pusieron en común el tipo de auditoría que se está realizando o promoviendo en cada país y las campañas contra la austeridad, así como las posibles acciones y estrategias de movilización social en cada territorio.

Más allá del intercambio de informaciones sobre cómo se está afrontando en cada país la situación de la deuda, el encuentro ha servido para sentar las bases de una mayor y mejor comunicación y coordinación de la red internacional. Se esbozó también un calendario común, en el que se fijaron fechas de movilización contra la deuda y la austeridad, como el 1 de mayo, Día del Trabajo, el 12 y 15 de Mayo con movilizaciones de carácter global coincidiendo con el primer aniversario del inicio del movimiento 15M en España, o el 16 al 19 de Mayo, días en los que hay convocadas acciones de protesta, asambleas y bloqueos contra el Banco Central Europeo en Frankfurt.

Grecia propuso convocar un Día de Acción Global contra la Austeridad y la Deuda, y en solidaridad con el pueblo Griego, que tendría lugar en el mes de Octubre, probablemente durante la Semana de Acción Global contra la Deuda y las IFIs que se celebran anualmente entre el 8 y el 15 de octubre. Los asistentes convinieron en realizar un segundo encuentro internacional a inicios de otoño de 2012, probablemente en Barcelona.

Text extre de: www.rebelion.org

La reunión finalizó con la presentación por parte de activistas griegas del trailer Catastroika, de los autores de Debtocracy: http://www.catastroika.com/

Para más información: auditoriabcn@gmail.com , @AuditCiudadana, @AuditoriaBCN y en: http://www.auditoria15m.org

HELLAS HELL, el infierno de los refugiados en Grecia a la Tele.cat

"Hellas Hell" es el relato de la situación de desamparo que viven miles de solicitantes de asilo y refugiados en Grecia.

La presión de fronteras ha trasladado gran parte del flujo migratorio hacia la frontera greco-turca. Los migrantes que logran entrar en el país heleno se encuentran desatendidos y sin herramientas con las que sobrevivir. Para escapar de Grecia se dirigen a las ciudades portuarias de Patras e Igoumenitsa donde cada día se juegan la vida intentando esconderse en un camión rumbo a Italia.

"Hellas Hell" es un proyecto periodístico multimedia independiente y de licencia libre. Ha sido realizado por la periodista y editora multimedia Romina Peñate, del editor web Antonio Rull y el fotoperiodista Gabriel Pecot; partiendo de la premisa que es posible e indispensable producir periodismo de calidad.

El pots veure a aquest enllaç: http://latele.cat/documentals/hellas-hell

+ info sobre el documental: http://www.hellas-hell.eu/

El Gobierno argentino propone la expropiación de YPF y declara de interés público el autoabastecimiento de combustible

A través de un proyecto de ley enviado al Congreso, el Ejecutivo Nacional establece como "objetivo prioritario el logro del autoabastecimiento de hidrocarburos, y la explotación, la industrialización, el transporte y la comercialización" de los mismos, dispone la creación de la Comisión Federal de Hidrocarburos y la remoción de la totalidad de los directores y síndicos titulares y suplentes de la empresa petrolera. Al encabezar el acto, la presidenta Cristina Kirchner afirmó que de "proseguir con esta política de vaciamiento, de no producción, de no exploración, prácticamente nos tornaríamos en un país inviable, por políticas empresariales y no por recursos, ya que somos el 3er. país en el mundo luego de China y EEUU en tener gas" y agregó que "es la primera vez en 17 años que Argentina tiene que importar gas y petróleo". Además anunció la intervención de YPF a cargo del minsitro de Planificación, Julio De Vido y el viceministro de Economía, Axel Kicillof.

A través de cadena nacional, Cristina afirmó que presentó el proyecto para la recuperación de la soberanía de hidrocarburos porque "somos casi el único país que no maneja los recursos naturales", y consignó que desde 1999 hasta el 2011 "la utilidad neta de YPF fue de 16.450 millones de dolares" y que la empresa distribuyó dividentos por 13.246 millones de dólares. "El problema fue la desnacionalización", agregó.

Además, la mandataria afirmó que el modelo elegido para el futuro de YPF "no es de estatización" sino de "recuperación de la soberanía y control" de los hidrocarburos. "Durante muchos años en distintos sectores de la economía manejados por el Estado, se aplicó un criterio partidario, que siguió dando argumento a que el Estado era inútil y que sólo los privados podían manejar recursos del Estado".

Entre los 19 artículos que conforman el texto que ingresará Senado, se establece la necesidad de garantizar el desarrollo económico, y el crecimiento "equitativo y sustentable de las provincias" y dispone que el Ejecutivo "arbitrará las medidas al cumplimiento de esta medida con el concurso de los estados provinciales y el capital público y privado nacional e internacional".

Fuente: http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-191984-2012-04-16.html

Text extret de: www.rebelion.org

Defensa: El Ministerio que no acusa los recortes

El Ministerio de Defensa no sólo mantiene diversos proyectos de inversión militar sino que además implementa nuevos proyectos de costes millonarios, , generando una importante deuda pública por la contratación de programas militares...

Mientras el Gobierno aprueba la reforma laboral y recorta diversas partidas del gasto social, mantiene la inmunidad del grueso del gasto militar, generando una importante deuda pública por la contratación de programas militares (fragatas F-100, avión de combate EF- 2000..) y el despliegue del escudo antimisiles en la base militar de Rota (Cádiz). Para 2011, frente a las reducciones presupuestarias en educación (8,1 %), servicios sociales (8,1 %), sanidad (8,2%).... el gasto militar soportó una disminución del 5,19%.

El Ministerio de Defensa no sólo mantiene diversos proyectos de inversión militar sino que además implementa nuevos proyectos como la quinta fragata F-100, con un importe aproximado de 4.100 millones de euros. El conjunto de la inversión militar para 2011, que incluyó proyectos de armamento en curso, I+D de estos proyectos, compra de nuevas armas, realización de infraestructuras e instalaciones, representa un importe total de 2.006,52 millones de euros. Para 2012, este ministerio verá reducido su presupuesto un 8,8%, frente a otros como Educación, que tendrán un 21% de recorte.

En tiempo de crisis, se ha optado por dotar de menor asignación y aplazar en el tiempo los programas contratados por Defensa, con lo que se refinancian los proyectos y se pagan más intereses. Esto conlleva incrementar la deuda y el encarecimiento de los proyectos militares.
El gasto militar real se viene incrementando entre un 10 y un 15 % sobre lo previsto cada año. Así, aunque la reducción presupuestaria para 2010 del gasto militar fuera del 6,2 %, la liquidación provisional ya daba un incremento de 849 millones de euros, un 9,3 %. Dando un paso más en el desenmascaramiento de este negocio de la guerra, debemos tener también presente que el Ministerio de Industria ayuda a maquillar los presupuestos de Defensa; así, la factura global de los llamados programas especiales de armamento (19 sistemas que en su mayoría incorporan nuevas tecnologías) suman 30.000 millones de euros.

La industria militar se benefició de créditos encubiertos de los Ministerios de Ciencia y Tecnología y de Industria a interés cero, para desarrollar armamento que ni siquiera se ajustará a las demandas de defensa. La banca se ha articulado con el complejo militar industrial y altos cargos de defensa.

Así, el actual ministro de Defensa, Pedro Morenés, es uno de los ejemplos de puertas giratorias en el sector armamentístico y fue el gestor de esta ingeniería financiera para poder externalizar la burbuja financiera militar. Para el movimiento antimilitarista, hablar de gasto militar es también incluir las partidas consignadas a las políticas del control social (gasto policial, carcelario...).

Todo este conjunto configura una estructura represiva que tiene elobjetivo de controlar los sectores sociales a los que el sistema capitalista excluye sistemáticamente, agravando la situación de empobrecimiento, de violencia estructural, y poniendo en evidencia que todos los derechos están en crisis, gracias a que la democracia se supedita a los intereses militares y a sus mecanismos de dominación.

text extret de: kaosenlared i http://diagonalperiodico.net/El-Ministerio-que-no-acusa-los.html

La jutgessa denega la llibertat a dos dels vaguistes del 29-M empresonats preventivament

La titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona ha desestimat el recurs contra l'empresonament preventiu d'Ismael B. i Daniel A., dos estudiants detinguts pels mossos d'esquadra hores després que es produís un tall de trànsit a l'Avinguda Diagonal de Barcelona, el matí del 29 de març en el transcurs de la vaga general. La jutgessa Carmen García Martínez sosté que els motius de l'empresonament segueixen existint, i que la presó preventiva és necessària perquè existeix risc de fuga i de reiteració delictiva durant el “Dia del treball” i la “Cimera de Presidents de Bancs”. Desestimat doncs el recurs en primera instància, Ismael i Daniel hauran de romandre al centre penitenciari de Quatre Camins fins que l'Audiència Provincial resolgui un nou recurs. La magistrada insisteix que els dos estudiants formaven part d' “un kitt de persones” que han decidit atemptar contra la pau pública de forma premeditada, en coordinació amb terceres persones i usant mitjans “que revelen un alt perill criminal” i es dóna per bona la versió dels policies que els van detenir, que asseguren que van veure com incendiaven dos contenidors per tallar el trànsit. Les primeres reaccions no s'han fet esperar i al blog que demana la llibertat de l'Ismael i el Daniel, el grup de suport ha assegurat que “familiars, companys i amics dels empresonats no podem donar crèdit a aquest malson, impensable en un estat democràtic i de dret”.

Risc de fuga

Per al·legar que existeix risc de fuga la jutgessa al·ludeix a la naturalesa dels fets i a la gravetat de la pena que se'ls pot imputar. Respecte a la naturalesa dels fets, al·lega que el tall de trànsit es va produir “en un dia laborable, generant una aturada completa i brusca de la circulació” i que un “grup vandàlic” va generar una situació “d'extrema gravetat”, llençant contenidors de brossa a la via pública, cremant dos d'ells, i “agredint amb pedres i ous als agents que tractaven de restablir la circulació viària”.
Tot seguit, diu que la pena mínima que se'ls podria imposar serà de 5 anys i mig, per la presumpta comissió de set delictes: desordres públics, delictes contra la seguretat vial i danys (delictes denunciats pels mossos), i atemptat a l'autoritat, tinença d'elements perillosos, inflamables o explosius, resistència a l'autoritat i lesions (delictes considerats com a tals en aquest cas per la jutgessa). La jutgessa diu que la policia ha trobat empremtes d'Ismael B. als papers trobats a l'interior d'una motxilla intervinguda al lloc dels fets amb “material incendiari, inflamable, pirotècnic”, “un walkie talkie” i “peces de roba usades per ocultar el rostre”. En aquest sentit, afirma que “d'aquesta penalitat es pot deduir el risc de fuga per ser consubstancial a la naturalesa humana el fet de tractar d'eludir l'eventual compliment d'una pena d'aquesta entitat (en referència als 5 anys i mig de condemna mínima)”.

Reiteració delictiva

L'altre motiu per mantenir la presó preventiva, que segueix argüint la jutgessa, és el d'evitar la reiteració delictiva. Segons diu, els dos estudiants no són “neòfits”, “simples manifestants que en un moment d'ira hagin pogut perpetrar un acte vandàlic”, sinó que hi ha indicis de que anaven “proveïts amb material perillós, instruments de comunicació i robes adequades per a l'ocultació”, elements que segons la jutgessa formen part de “l'equipament habitual d'elements antisistema”. La jutgessa va més enllà i arriba a afirmar que “existeix un alt pronòstic de comissió passada i futura de fets anàlegs” ja que “no estem davant d'un novell sinó de persones experimentades en accions d'atemptar contra la pau pública”. Es reafirma també en que els empresonats, segons diu proveïts de material incendiari en el moment de la detenció, podrien participar dels “més que previsiblement” actes vandàlics que suposadament han de tenir lloc el Dia del Treball, l'1 de maig, o la “Cimera de Presidents de Bancs”, que en teoria s'ha de celebrar a Barcelona, el 3 de maig.
Davant l'argument de la defensa que “tots els integrants de grups organitzats de caràcter antisistema i violents estan identificats per la Brigada d'Informació”, la magistrada puja encara un esglaó més i assegura que això seria “desitjable”, però que “això no exclou que tals grups estiguin tenint últimament una acollida més gran, àdhuc individus reclutats a l'estranger (italians?), com fonts periodístiques solvents revelen aquests últims dies”. Fa clara referència, en aquest punt, a l'article que el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, va publicar a aquest rotatiu el 8 d'abril, on sostenia que els aldarulls viscuts a Barcelona durant la vaga general tenien “matriu italiana”, específicament en les lluites contra el Tren d'Alta Velocitat de la vall de Susa.

L'AEP i entitats de drets humans en demanen l'alliberament

L'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), on militen els dos estudiants de Física a la Universitat de Barcelona, ja va emetre un comunicat demanant la seva posada en llibertat i manifestant que la “decisió de posar-los en presó preventiva està fora de lloc i és exagerada” i “que en un sistema democràtic i un estat de dret, la presumpció d'innocència ha de prevaldre per sobre de tot”. Dies més tard, entitats de drets civils i humans i associacions i col·legis d'advocats es van posicionar “a favor de l'alliberament immediat de l'Ismael i el Daniel”, argüint que no existeix risc de fuga, “ja que són persones amb una vida arrelada”, i que l'argument del perill de rincidència “va en contra del principi fonamental de presumpció d'innocència”. El comunicat el van signar les comissions de defensa del col·legi d'advocats de Barcelona, la de Drets Humans del de Girona, així com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona o l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans.

MANU SIMARRO | 10/04/2012

Text extret del Setmanari directa