31 de maig del 2012

Avui acte de denuncia per l'agressió policial a un jove santfeliuenc

El passat 1 de maig un jove santfeliuenc va ser detingut pels mossos d'esquadra tot just abans de començar la manifestació anticapitalista que es va realitzar a la tarda a Barcelona. El jove, que va estar detingut fins la matinada del dia següent, va patir diverses agressions per part de la policia, amb el resultat d'un radi trencat i diverses contusions.

Per això, avui a les 19.45h davant de l'ajuntament, es convoca una concentració en denuncia per l'agressió policial al jove de Sant Feliu.

Video del moment de la detenció:


Article del Setmanari La Directa sobre la detenció:

Un mosso a un sindicalista: "Vas a cantar quién eres tú, tus amigos y tú família. ¿Te duele cerdo?"

JESÚS RODRÍGUEZ | 11/05/2012
Aquest matí, l'advocat Eduardo Cáliz, en representació d'un sindicalista de la Intersindical-CSC, ha presentat una querella per tortures amb agravant de lesions contra diversos agents de la unitat DRAGÓ 601 dels mossos d'esquadra, per una actuació en el marc de la passada manifestació del Primer de Maig a Barcelona. Els fets que es detallen en el redactat de la denúncia –que ja es troba en mans del jutjat de guàrdia– van succeir a la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Muntaner. Enric LL. caminava a tres quarts de sis de la tarda tranquilament en direcció a la manifestació que havia d'iniciar-se a la plaça Universitat quan, de sobte, agents de la Brigada Mòbil adscrits a la unitat Dragó 601 el van aturar i el van conduir fins a la vorera muntanya de la Gran Via. Els policies anaven encaputxats i amb una braga que els cobria tota la cara excepte els ulls. No duien cap número de placa identificatiu en cap lloc visible de l'uniforme, tal i com ordena un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 2009. El sindicalista va mantenir en tot moment una actitud pacífica, tal i com es demostra en una gravació aportada a la causa. Malgrat això, els agents van protagonitzar un episodi de violència gratuïta, segons manifesta l'Enric.

Un delicte de tortures amb agravant de lesions
Un antiavalot va forçar el cos de la víctima contra una furgoneta de la Brigada Mòbil, prement-li la cara sobre la superfície lateral del vehicle mentre amb els braços li retorçava el canell amb un dolorós gir de la mà, amb l'agravant que el sindicalista es trobava emmanillat. El policia aleshores li va dir: "Ahora vas a cantar quién eres tú, tus amigos y tú família. ¿Te duele cerdo?". Paral·lelament a les amenaces verbals, l'agent continuava retorçant la mà de l'home mentre continuava cridant, "te duele?". L'agressió es va repetir fins en tres ocasions, moment en que altres agents de la unitat Dragó 601 van advertir l'agressor de la presència de càmeres de video pròximes que podien estar gravant els fets. L'actuació policial va suposar la fractura d'estiloides radial carpo esquerra, segons consta a l'informe mèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona que, a més, detalla que la víctima haurà d'estar 80 dies de baixa mèdica.

"La humiliació i el dolor buscaven causar pànic a la víctima"
L'advocat que ha interposat la querella considera que l'acció delictiva dels antiavalots tenia com a finalitat generar pànic a la víctima mitjançant la humiliació i el dolor, amb el resultat de danys físics però també psíquics derivats de l'actuació d'un funcionari públic. Per complementar la querella ha aportat els informes mèdics, el parte de baixa laboral i el vídeo on es veu la detenció del sindicalista. La denúncia ara anirà a repartiment dels jutjats de Barcelona i d'aquí uns dies es coneixerà qui serà el magistrat que, en primer lloc, haurà d'aconseguir esbrinar el número de placa i la identitat del mosso d'esquadra autor dels fets.

http://setmanaridirecta.info/noticia/un-mosso-un-sindicalista-ahora-vas-cantar-quien-eres-tu-tus-amigos-y-tu-familia-%C2%BFte-duele-ce

30 de maig del 2012

RECORDEU!! AVUI CASSOLADA A LES 19:30 CONTRA LES PREFERENTS

Avui a les 19:30, a la Palça de la Vila hi ha convocada un cassolada a la contra la banca,  per un grup d'afectats i afectades per les participacions preferents. L'acte és també, per convocar a tota la ciutadania a un cerca-vila, el proper 15 de juny, per seguir denunciant als culpables de crisi i els que s'han quedat amb els seus estalvis.

A continuació podeu veure el cartell de la convocatoria del 15 de juny i un article molt interessant sobre les preferents publicat a La Directa.


Denuncia que La Caixa li va falsificar la firma en contractar un producte de risc

MARC FONT | 24/05/2012
 
Article publicat a l'edició 271 del Setmanari de Comunicació DirectaUn estafat per les participacions preferents de La Caixa  ARIANNA GIMÉNEZ 
Un estafat per les participacions preferents de La Caixa 


Centenars de milers de persones han descobert, els darrers mesos, que no poden accedir als seus estalvis, que estan dipositats en productes financers d’alt risc adquirits seguint els consells dels càrrecs responsables de les seves oficines de confiança. A diferència del que els van dir en el seu dia, les afectades han vist que no podien recuperar els diners quan volien i que, si ho feien, s’exposaven a perdre bona part del capital aportat en el moment de subscriure participacions preferents, deute subordinat o altres productes que s’escapen dels coneixements financers de la immensa majoria de la població.
Luisa Vicente és una de les damnificades per aquest corralito monumental, que ha colpejat fonamentalment persones jubilades. En el seu cas, ha acabat denunciant el director de la seva oficina de La Caixa, a qui acusa d’haver falsificat la seva signatura. Tot va començar el gener de 2009, quan va rebre una trucada del director de l’oficina, a qui coneixia des de feia tres dècades. “Em va insistir molt perquè contractés deute subordinat i em va assegurar que era un producte segur, amb una rendibilitat inicial del 7% que mai no baixaria del 4%, i que podria recuperar els diners quan volgués”, explica l’afectada, que va adquirir un total de 60.000 euros amb dues setmanes de diferència. Uns mesos més tard, a més, va invertir 9.000 euros en participacions preferents, després de rebre, segons subratlla, la mateixa garantia de seguretat i rendibilitat. Els diners provenien de l’estalvi del treball de tota la vida i del cobrament d’una herència familiar.
El 2011, Luisa Vicente va decidir que volia treure part dels diners dipositats per ajudar la seva filla a pagar l’entrada d’un pis i per sotmetre’s a una operació de reconstrucció de pit després de patir un càncer de mama. Quan es va adreçar a l’oficina, li van dir que no podia recuperar els 60.000 euros que tenia en deute subordinat. Com a alternativa, segons la seva versió, la Caixa li va oferir la contractació d’un crèdit, primer de 60.000 euros i després de 145.000. “Em vaig negar a signar res, no tenia sentit que em donessin un préstec perquè no em deixaven accedir als meus diners”, afirma.
Posteriorment, va reclamar les còpies dels contractes dels productes subscrits i, aleshores, es va adonar que, al primer paquet de subordinades, de 30.000 euros, la seva signatura falsificada apareixia a tres fulls que no havia vist i que, curiosament, detallaven els riscos del producte. Al segon paquet de subordinades, en canvi, sí que hi apareix la seva signatura real, “perquè em van dir que estava signant el mateix que la primera vegada i me’ls vaig creure”. En descobrir l’engany, Luisa va decidir presentar una denúncia penal contra el director de l’oficina als Mossos d’Esquadra el mes de gener. El responsable de l’oficina no va acudir al jutjat, fa un parell de setmanes, per declarar amb relació al cas. Actualment, Luisa es manté a l’espera d’una nova citació judicial perquè es resolgui el cas i s’ha unit a la Plataforma Estafa Banca, que agrupa prop de 800 persones damnificades, “perquè això no torni a passar”. L’afectada confessa que se sent “traïda” per algú que pensava que l’apreciava.

L’engany colossal de les preferents

El mes de novembre passat es va descobrir l’escàndol de les participacions preferents, que van ser adquirides per un mínim de 325.000 persones arreu de l’Estat espanyol. L’emissió de les participacions preferents va començar durant la dècada passada i es va generalitzar a partir de 2009. Només des d’aquella data, la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros, bona part dels quals (gairebé 4.900) corresponen a La Caixa, l’entitat que en va col·locar més. Es tracta de valors o inversions en renda fixa, que, a la pràctica, impliquen convertir-se en accionista de l’entitat financera que les ha emès comprant el seu deute. Es negocien a la borsa, de manera que s’exposen a pèrdues importants i, el gran quid de la qüestió, són valors a perpetuïtat, és a dir, no tenen data de venciment. Per tant, l’entitat retornarà el capital inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i, per tant, si el banc o la caixa fa fallida, la persona els perd. Per recuperar-los, cal que les participacions es venguin als mercats borsaris al preu que se’n pagui, enguany molt inferior al valor nominal, la xifra que s’hi va invertir inicialment.
Després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’organisme estatal encarregat de regular el sector financer, dictaminés que l’emissió d’aquest tipus de productes quedava prohibida, les entitats bancàries les han bescanviat per altres productes que són legals, però que tenen característiques semblants. Així doncs, molta gent continua amb bona part dels estalvis bloquejats i sense poder-los retirar. En el cas de La Caixa, per exemple, el 31 de gener va finalitzar el termini per canviar les preferents per deute subordinat a deu anys (70%) i bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Això significa que les víctimes no podran recuperar el 70% dels estalvis fins passada una dècada, tot i que el nou producte tampoc els ofereix garanties de cobrament. Els bons convertibles, en canvi, es podran vendre d’aquí uns mesos, però el seu valor estarà determinat per la borsa i, amb l’evolució dels parquets, tot apunta que serà, de nou, inferior a l’inicial. La majoria de damnificades, com Luisa Vicente, han acceptat el bescanvi perquè quedar-se amb les preferents encara era pitjor, ja que vendre-les implicava perdre entre el 40 i el 50% dels diners dipositats.

26 de maig del 2012

MARATÓ per la JUSTÍCIA SOCIAL, no per la caritat (Diumenge 27M)

 

A Catalunya, una de cada 5 persones estem en risc de quedar fora de joc. Sense casa, sense feina, sense menjar.
La ‘Marató per la Pobresa’ proposa fer front a aquesta xacra amb caritat. Però no falten cadires, sobra cinisme.
La pobresa té responsables. Si recaptéssim els diners de l’evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos recaptats en una marató de tv3. Així que sobren capitalistes i sobra la violència que els empara.
No falten cadires.
La pobresa és íntrinseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d’alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats.
El 27 de maig, nosaltres no jugarem el seu joc. Caritat o solidaritat, consciència i lluita. Tu tries, vine a la Marató x la justícia a les torres de “La Caixa” de 10h a 22h tot un dia d’activitats i alternatives reals a la pobresa xerrades, tallers, teatre, dinar popular i molts actes més.
podreu trobar més informació a #maratójustícia #sobrencadires

Text extret de:  http://dretsocialseixample.wordpress.com/2012/05/25/marato-justicia-diumenge-27m/

23 de maig del 2012

La Marató de TV3: #sobrencadires




No siguem còmplices del seu joc!!

Col·laboradors: La Marató per la pobresa compta amb el suport d'entitats i empreses que fan possible realitzar aquest projecte.

Entitats i empreses col·laboradores








20 de maig del 2012

CULTURA DE LA RESISTÈNCIA!! LA TELE.CAT A SANT FELIU

L'Assemblea Popular de Sant Feliu un convidem el proper 2 a juny a partcipar d'una jornada que porta per títol: CULTURA DE RESISTÈNCIA.




Es realitzarà una xerrada a càrrec de la Tele.cat, un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari, un mitjà pels moviments socials, i alternatiu als models de comunicació dominants. La tasca d'aquest  i altres mitjants, que treballen per difondre allò que ningú o pocs canals expliquen, és per nosaltres un referent de cultura de la resistència.
També hem organitzat un sopar popular a càrrec d'Al-Sharara (col·lectiu de suport al poble palestí) i un concert de Hip Hop, amb grups com Lágrimas de Sangre.

US ESPEREM!!!

Consulta: http://www.latele.cat/ i http://al-sharara.blogspot.com.es/

Els Beneficis de la barra van destinats a la Tele.cat i els beneficis del sopar per Al-Sharara




19 de maig del 2012

Castigats sense la publi de La Caixa!

LA CAIXA CENSURA I ESTAFA!!!

El passat dia 17 de maig vam rebre l'avís de que La Caixa anul·lava la publicita a la nostra revista. Aquest fet es produïa hores després de que el setmanari La Directa fes públic que diversos mitjans (entre ells TV3) havien rebut trucades demanant sobre la informació que cada mitjà estava fent sobre les protestes a les portes de la seu central de l'entitat financera. Un gest que es va interpretar per molts periodistes com un intent de pressió per part del gegant financer, que també és un potent anunciant.


Al dia següent, la repercussió de les protestes als mitjans era mínima.

Seguint aquest enllaç trobareu els documents on es pot veure el procés de cancelació de la publicitat al nostre mitjà, que va informar a les xarxes socials sobre les protestes i també sobre l'escàndol de les preferents: http://www.cafeambllet.com/press/?p=17219

extret de la tele.cat

18 de maig del 2012

NOSALTRES MAI NO HEM MARXAT #CAIXAROLADA PERMANENT 8h 14h 19h #OCCUPYMORDOR

VIDEO DE LES CASSOLADES:

http://www.youtube.com/watch?v=prnDJyJ5hMw&feature=youtu.be

La Caixa executa l'amenaça de retirar la publicitat a mitjans que difonen la cassolada indignada

JESÚS RODRÍGUEZ | 17/05/2012
Ahir a la tarda, i segons hem pogut confirmar telefònicament pel testimoni de diversos periodistes, alts directius de La Caixa van trucar a diaris, ràdios i televisions per saber si aquests mitjans continuarien publicant informació sobre la cassolada indignada a les portes de l'edifici central de l'entitat, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Algunes d'aquestes trucades van ser a tall informatiu, sense amenaces explícites, però, en el cas de Televisió de Catalunya, es va anar més enllà i se'ls va recordar que aquesta entitat financera insereix gran quantitat de publicitat a TV3. El resultat ha estat prou evident a les edicions de la majoria de mitjans aquest matí. Una cobertura mínima i, en alguns casos, sense citar les paraules "La Caixa" o "CaixaBank" en cap moment.
L'amenaça verbal es fa real
Aquesta tarda, però, les paraules s'han convertit en fets i la revista Cafè amb Llet, una publicació molt crítica amb el govern de CiU i les retallades en l'àmbit de la sanitat que, precisament ahir es va fer ressò de l'acció #occupymordor –nom amb que s'ha batejat la cassolada indignada a La Caixa–, avui ha rebut una notificació on se'ls informa de la cancel·lació d'una pàgina de publicitat de la Fundació La Caixa que havia estat assignada i confirmada a través de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta el passat 14 d'abril.

17 de maig del 2012

Els Mossos d’Esquadra desallotjen els acampats davant La Caixa

Sense títol 
Han identificat 51 persones i una ha estat detinguda en una operació que ha començat a dos quarts d’una de la matinada. Dijous hi ha convocades noves concentracions i han estat identificades 32 persones més
Un judici popular simbòlic el dimarts i dotze hores de cassolada pacífica el dimecres [a la imatge]–assolint fins a 98 decibels, amb la complicitat dels conductors que feien sonar els seus clàxons- han estat suficients perquè els màxims responsables de La Caixa, Isidre Fainé al capdavant, exigissin a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que desallotjés els manifestants que protestaven contra l’entitat. Com que Felip Puig, el conseller d’Interior i responsable dels Mossos d’Esquadra que tot el dia van estar vigilant i acordonant els manifestants, va assegurar que l’ocupació de l’espai públic depèn dels ajuntaments, s’entén que va ser Trias qui li va haver de demanar el desallotjament ja que en cap moment hi va haver cap alteració de l’ordre públic que motivés la intervenció dels antiavalots de Puig.

51 membres del 15-M, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, d’Estafabanca, afectats per les participacions preferents o de la campanya Roba neta entre d'altres estaven disposats a passar la segona nit acampats davant la seu central de La Caixa a l’avinguda Diagonal per exigir la dació en pagament, el retorn dels diners de les participacions preferents i que no s’acomiadés cap treballador del banc en les propers fusions d’entitats bancàries. Estaven envoltats per un cordó dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra des de les set de la tarda, i durant la celebració d’una assemblea amb 2.000 persones de vuit a dos quarts d’onze de la nit, però cap a dos quarts d’una de la matinada els agents han tancat el cordó i han dit als manifestants que podien anar-se’n sense ser detinguts si s’identificaven. A banda, els agents també han muntat un cordó exterior que impedia l’accés lliure de vianants a la zona i han encapsulat i allunyat els periodistes, sense deixar-los apropar-se fins que el dispositiu ha acabat. Els manifestants han accedit a sortir pacíficament i en grups de dos o tres, acompanyats per Mossos fins a les furgonetes, on han estat identificats. Una persona ha estat detinguda i traslladada a la comissaria de les Corts i tres pèrsones han hagut de ser ateses per metges del SEM perquè havien sofert atacs d'ansietat o estavan extremadament nervioses per la presència atemoridora dels antidisturbis. A un quart de dues ja estava l’operatiu acabat i els manifestanats se n’han anat cap a casa, seguits per grups d’agents de paisà.

Per dijous hi ha convocades noves cassolades a les nou, a les dues i a les set de la tarda. Pel que ha pogut saber EL TRIAGLE, hi ha un fort desplegament policial el matí de dijous davant la seu de La Caixa i els Mossos d’Esquadra han identificat a primera hora un grup de 30 persones i més tard dues persones més, i tot i que no hi ha gaires manifestants van arribant-ne poc a poc, entre ells afectats per les preferents. Els cotxes segueixen pitant en passar davant les torres de l’entitat. A un quart de dues del migdia els agents han encerclat la trentena de manifestants que segueixen fent cassolada. Diverses opinions a les xarxes socials asseguraven dimecres al vespre que responsables de publicitat de La Caixa haurien trucat a diversos mitjans perquè anéssin amb compte de com publicaven la notícia de la cassolada de dotze hores davant la seva seu, ja que l’entitat finançera era un dels seus principals anunciants.

Text extret de:  http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/05/els_mossos_d_esquadra_desallotjen_els_acampats_davant_la_caixa_30054.php

La sindicalista de la CGT empresonada preventivament sortirà en llibertat sota fiança

 Sense títol
Està previst que ho faci dijous a dos quarts de cinc sota finaça de 6.000 euros. El mateix dia al matí una concentració davant l’Audiència Provincial n’ha demanat l’alliberament
La secretàris d’organització de la CGT de Barcelona, Laura Gómez, detinguda i empresonada preventivament degut a un suposat risc de fuga el 24 d’abril per haver participat en una performance davant la Borsa de Barcelona el dia de la vaga general, serà alliberada dijous a la tarda sota fiança de 6.000. euros. A la sindicalista, que té família i nens, l'imputen els delictes de desordres públics, incendi, coaccions i delicte relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques per haver participat en una performance que el sindicat llibertari va portar a terme al matí davant la Borsa de Barcelona i que va consistir en la crema controlada d’una caixa amb uns quants papers que simbolitzaven bitllets, sense que es registrés cap tipus d’incidents. Laura sortirà de la presó de Wad-Ras, on ha passt els últims dies, i una concentració convocada per CGT l’espara a dos quarts de cinc davant l’esmentada presó de dones.

Aquest matí hi ha hagut una concentració que ha aplegat desenes de persones davant l’Audiència Provincial [a la imatge] per demanar l’excarcerament de la sindicalista i més tard, ja a mig matí, s’han desplaçat fins les portes del Parlament de Catalunya per seguir-ne demanat l’alliberament i per culpabilitzar el conseller d’Interior, Felip Puig, de la seva detenció quasi un mes després dels fets.

Els màxims responsables policials dels governs català i espanyol no s’han estat de vincular la CGT a les protestes violentes i d’intentar criminalitzar el sindicat. Més enllà de les paraules del conseller d’Interior, Felip Puig, fa un mes el secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, va assegurar que en la reforma del Codi Penal que s’està preparant demanaran que es pugui imputar penalment a partits polítics, sindicats o associacions que convoquin un acte o manifestació en el que algun dels seus afiliats causi danys amb rellevància penal.

16 de maig del 2012

La nova presa del Zoo de Barcelona a TVAnimalista

L'enllaç: http://latele.cat/tvanimalista/la-nova-presa-del-zoo-de-barcelona

Les elefantes del Zoo de Barcelona, Yoyo i Susi, no saben encara que el nou govern municipal s'ha erigit en especialista científic sobre paquiderms i ha decidit que “on mengen dos mengen tres”.

El zoològic està treballant per a incorporar en dues setmanes a Bully, una elefanta femella de 27 anys procedent del Bioparc de València, on va arribar després de ser explotada en un circ.

L'Ajuntament de Barcelona finalment ha confirmat la notícia encara que, durant les primeres hores, s'havia negat a realitzar qualsevol declaració i ha explicat que "el recinte dels elefants del Zoo ha experimentat millores en els últims tres anys", com l'ampliació de la superfície disponible, el substrat, la construcció de nous dormitoris i coses tan prescindibles per a les elefantes, com imprescindibles per a visitants sense coneixement de les necessitats reals dels paquiderms, com la decoració d'aquestes instal·lacions.

Igualment ha anunciat que el Zoo seguirà "treballant, en diferents fases, en l'ampliació de les instal·lacions exteriors d'aquest recinte".

Encara que al principi van tenir greus problemes de convivència, estrès i rebuig i segons el consistori, Susi i Yoyo "ja es troben totalment associades i conviuen sense cap problema".

La presidenta del Zoo i segona tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, ha valorat molt positivament la incorporació de Bully i ha dit a La Vanguaria que: "Serà molt beneficiós per a les altres dues elefantes, ja que permetrà passar de parella a grup, un canvi que podria culminar en el manteniment futur d'un grup reproductor, com recomana el Programa de Cria Europeu (EEP)".

La presidenta del zoo ha afegit al mateix mitjà que "Barcelona aposta per un zoo de referència científica, conservacionista, educacional i d'atracció turística i cultural", remarcant que tant el Bioparc de València com el Programa de Cria i les autoritats espanyoles "han donat el seu acord al trasllat de l'elefanta".
El futur trasllat de la nova elefanta compta amb l'oposició de diferents associacions animalistes. Alejandra García, de l'entitat Libera!, critica que amb aquesta nova incorporació “es trenca el compromís del Zoo adquirit el 2010 de no portar nous elefants" .

En una carta enviada per la Doctora Joyce Poole, directora de Elephant Voices, durant el 2010 als responsables del zoològic ja alertaven dels problemes de convivència i falta d'espai de les elefantes Susi i Yoyo i, encara que en un primer moment, les informacions que es reflectien en el diari El País deien que els gestors d'aquest espai tenien documents on el compromís adquirit amb la doctora Joyce Poole i amb el conservador del zoo, Conrad Ensenyat era “de no portar elefants directament de la naturalesa ni nous exemplars si no hi havia ampliació”, tant la carta, que destacava que els elefants no estan adaptats per a la vida en un zoo urbà ni creien que el de Barcelona fos capaç d'oferir-los el que necessiten per a prosperar, com les conferències que va realitzar Joyce Poole a Barcelona demostren que, en cap cas, ha defensat que es portessin més elefants, ni captius ni lliures, exposant la seva opinió com experta sobre les necessitats físiques i psicològiques dels mateixos i concloent que un zoo urbà no és un lloc adequat per a adaptar als elefants a aquesta captivitat forçada.

Les ordres per a acostumar a Yoyo, de 44 anys, i a Susi, de 39, davant l'arribada de Bully ja s'han engegat i consisteixen en fer-les dormir juntes i rebre neurolèptics per a drogar-les i mantenir-les calmades per a rebre a Bully, que serà separada del seu grup actual de 10 elefants per a traslladar-la i adaptar-la a un nou espai i companyia. També hauran d'adaptar-se entre elles per a decidir qui és la nova matriarca, pel que es desbaratarà un delicat equilibri tant en el grup de procedència de Bully com en el grup de destinació.
Davant la mort d'Alicia, l’altra elefanta que malvivia al zoo, els grups de defensa dels Drets Animals van iniciar una campanya per a traslladar a Susi a un santuari, però el govern anterior, desoint les aportacions de científics i especialistes, va decidir introduir una nova elefanta en les obsoletes instal·lacions del zoo de Barcelona, la Yoyo. Igual que el govern actual ha decidit amb la Bully.

Amb les noves adquisicions per a la col·lecció d'animals captius, el zoo està pendent del disseny i construcció del pati exterior, pel que els animals haurien de patir, a més, totes les molèsties i estrès derivats d'aquestes obres: modificació de dormitoris, noves menjadores, aprendre les noves ubicacions dels cables amb corrent que limiten els moviments de les elefantes…

L'ajuntament no ha explicat quants metres d'espai guanyaran aquestes instal·lacions, ni tampoc a quins altres animals se'ls restarà aquest espai ja que el zoo està enmig de la ciutat i no pot ampliar-se el seu espai total, desoint, una vegada més, les opinions d'una científica que, de forma altruista, els va oferir tots els coneixements que es requereixen abans de prendre qualsevol decisió política.

L'associació Libera! ha comunicat a Joyce Poole la manipulació que han sofert les seves paraules per part del consistori i el zoo de Barcelona i presentarà, pròximament, les accions contra les mateixes i contra el trasllat d'una nova elefanta al zoo barceloní.

15 de maig del 2012

El 15-M coordina una acció simultània contra quatre entitats bancàries

 Sense títol
La PAH, Iaioflautes, l’Auditoria Ciutadana del Deute, Estafabanca i membres del 15-M es divideixen en quatre grups de desenes de persones i bloquejen les entrades a quatre oficines de bancs i caixes de Barcelona. Caixa Penedès, Unnim i Catalunya Caixa es comprometen a citar-se amb afectats per desnonaments per negociar la dació en pagament.
La primera acció massiva de l’aniversari del 15-M ha estat un clam contra la banca com a responsable de la crisi, contra l’estafa de les participacions preferents, en contra dels desnonaments i en reclamació de la dació en pagament. Desenes de membres del moviment 15-M, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de l’Auditoria Ciutadana del Deute, dels Iaioflautes i Estafabanca s’han repartit en quatre punts de la ciutat (plaça Urquinaona, plaça Universitat, plaça de la Catedral i el Paral·lel davant la sala aplolo) i s’han desplaçat cada un, d’entre cinquanta i cent persones, cap a una oficina d’una entitat bancària.

Una vegada arribats davant d’oficines de Bankia, Caixa Penedès, Catalunya Caixa i Unnim del centre de Barcelona, han bloquejat l’accés a aquestes mitjançant la protesta pacífica, i realitzant cassolades i performances davant els aparadors. Algunes de les entitats han apagat les seves llums i tancat les portes per evitar que els manifestants entressin per parlar amb els directors d’oficina, tot i que els treballadors estaven dins. S’han llegit manifestos a les portes quan no s’ha pogut entrar a l’entitat. La mobilització que ha anat a Catalunya Caixa i també la que ha anat a Caixa Penedès han aconseguit que els responsables de l'entitat s'entrevistin en deu dies amb membres de la PAH per negociar la dació en pagament. La policia de paisà ha demanat identificació a les persones que participaven en l'acció a Bankia. En acabar, les diferents columnes s'han concentrat a l'oficina d'Unnim, a passeig de Sant Joan amb Consell de Cent, ja que es nega a negociar, i la concentració, de més de 500 persones, ha tallat la cruïlla. Finalment, davant la pressió social, s'han avingut a negociar la dació en pagament. Després els manifestants s'han desplaçat cap a plaça Catalunya i els antidisturbis dels Mossos d'Esquadra els han encapsulat.

A Girona, dues desenes de persones membres del 15-M han ocupat dimarts al migdia una oficina de La Caixa a santa clara, han desplegat una pancarta en contra dels abusos del sistema financer i dos persones s'han encadenat a una columna a l'interior del local.

10 de maig del 2012

Xerrada sobre les PREFERENTS a Sant Feliu


L'assemblea d'indignats de Sant Feliu, organitza el proper divendres 18 de maig una xerrada sobre les preferents, a les 18:30 a la Torre del Roser. A l'acte participaran els col·letius: ADICAE ( Asociación  de usuarios de bancos y cajas) i Estafa Banca.
Aquesta xerrada té com a objectiu difondre aquesta problemàtica així com aglutinar afectats i afectades per les preferents que necessitin rebre informació i vulguin organitzar-se.

Enllaç d' Estafa Banca: http://estafabanca.blogspot.com.es/

Enllaç d'ADICAE: http://adicae.net/

12M 15M No som mercaderia a mans de polítics i banquers


Sortim al carrer el 12 de maig en una manifestació popular, creativa i no violenta per seguir treballant cap a un 15 de maig en defensa de les persones!


El 15 de maig del 2011, milions de persones vam iniciar un procés de canvi social, tot donant un senyal clar i inequívoc que no som mercaderia en mans de polítics i banquers i expressant de manera pública i massiva que la democràcia representativa actual està agonitzant. La classe política i els poderosos no han entès el missatge. Malgrat les creixents mobilitzacions i el clamor del malestar de la gent, aquestes classes dirigents segueixen aprofitant la crisi per espoliar la riquesa comuna tot posant en perill la vida de les persones.

El capitalisme ha decidit cancel·lar la democràcia i ara ens governen els banquers. És evident que aquest 1% de la població és el crim legalitzat al poder. El sistema polític actual ens aboca al desastre i hem de ser el 99% qui prenem les regnes del nostre destí. Exigim poder constituent per poder recuperar la sobirania que ens pertoca. Per això, el 12 i 15 de maig, després d’un any protestant sense resposta, tornem al carrer amb unes exigències legítimes i majoritàries i amb la voluntat de començar a construir alternatives al seu model d’organització social.

Ens hem organitzat i estem construint alternatives i solucions amb les nostres pròpies mans, però davant la repressió i els bloquejos que se’ns imposen des de les institucions ens veiem en l’obligació de reivindicar uns punts mínims de supervivència, ja que s’està posant en perill la integritat de la població amb unes mesures inhumanes.

Així doncs, amb el fi de garantir el dret a la existència del 99%, exigim:

1. Ni un euro més per rescatar els bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi.

2. Educació, sanitat i serveis de finançament i gestió públiques, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics. Cap repagament.

3. Repartiment just del treball i la riquesa. No a la precarització. No a la jubilació als 67 anys i retirada de la Reforma Laboral. Valoració del treball reproductiu, domèstic i de cures.

4. Dret garantit a l’accés a l’habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc públic d’habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d’habitatge.

5. Reforma fiscal que permeti redistribuir de forma justa la riquesa que produïm entre totes i tots. Renda Bàsica universal a totes les persones.

6. Defensa dels drets de reunió, manifestació, vaga, associació i totes les llibertats ciutadanes, inclós el dret al propi cos.

Per tot això, el 12 i 15 de Maig s’han convocat mobilitzacions arreu i una vaga de consum. Alhora augmenta cada vegada més la voluntat de les persones de reflexionar i deliberar col·lectivament sobre alternatives i posar-les en marxa.

EL POBLE SOM LA SOLUCIÓ!



#12m15mBCN










9 de maig del 2012

La Universitat Lliure La Rimaia és desallotjada mitjançant una greu irregularitat judicial

JESÚS RODRÍGUEZ | 09/05/2012 

Des de les 6:45h del matí dues unitats de la Brigada Mòbil dels mossos d'esquadra (catorze furgonetes) han desallotjat l'edifici de la Universitat Lliure La Rimaia, a la ronda de Sant Pau 12, a Barcelona. Els agents han entrat amb escales pels balcons i han reventat la porta de l'edifici davant la sorpresa de la gent que hi viu, ja que el jutjat d'instrucció 22 de Barcelona va ordenar l'arxiu de la causa penal ara fa dos anys entenent que es tractava d'un edifici abandonat des de fa dues dècades i, per tant, no s'estava cometent cap il·lícit penal contra la promotora immobiliària Camat, titular de la finca. Els Mossos han tallat els carrers d'accés a l'edifici i desenes de persones s'han concentrat al límit del cordó policial en solidaritat amb el projecte social. Cal recordar que La Rimaia compta amb el suport de nombroses entitats del barri i que la mateixa Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona ha defensat el projecte i les activitats socials que s'hi desenvolupen. Fonts oficials de la policia catalana han informat que es tracta d'un desallotjament per ordre judicial però no han aclarit quin jutge ha signat l'ordre. Els agents tampoc han mostrat l'ordre en cap moment a les persones que es troben dins de l'edifici. La policia ha impedit que les integrants de La Rimaia retingudes dins de l'edifici utilitzessin el seu telèfon mòbil. La gent concentrada a l'exterior ha tallat el trànsit de la ronda de Sant Pau. Tres de les desallotjades, a més, han denunciat que els agents durant el desallotjament han robat diners que hi havia a les habitacions.

"Si vostè és advocat ja sap qui mana aquí"
Hibai Arbide, advocat en representació del centre social, ha intentat dialogar amb els agents actuants però, la resposta, ha estat aquesta: "si vostè és advocat ja sap qui mana aquí". El lletrat, indignat, ha manifestat que "qualsevol similitud del que està passant amb un Estat democràtic i de dret és pura coincidència". Cap a les 8h del matí un nombrós grup d'antiavalots ha iniciat l'encapsulament d'una trentena de manifestants solidaris que es concentraven al carrer. La retenció policial s'ha perllongat durant dues hores. La tensió ha pujat de to i els agents han identificat una per una a la gent retinguda davant de l'edifici. A dins de La Rimaia hi havia 14 persones quan ha arribat la policia, totes han estat identificades, imputades i han quedat en llibertat.

Una actuació judicial del tot irregular
A mig matí s'ha sabut que l'ordre judicial s'ha aconseguit mitjançant un engany. L'ordre ha estat signada pel jutjat d'instrucció 27 de Barcelona, però en aquest procediment es feia referència a uns ocupants que eren a la finca durant l'any 2009 i que la van abandonar voluntàriament davant del requeriment judicial el mes de maig de 2010. Aquell procés va quedar tancat i la promotora Camat va recuperar la possessió de la finca, malgrat continuar amb l'estat d'abandonament. Va ser a finals d'agost d'aquell any 2010 quan la Universitat Lliure La Rimaia va okupar l'edifici de nou i el jutjat d'instrucció 22 va inadmetre la denúncia de la promotora Camat respecte aquesta nova acció entenent que la usurpació d'edificis abandonats no és un delicte. Ara, els Mossos han utilitzat l'antic procediment del jutjat d'instrucció 27 que fa referència a unes persones i uns fets que no tenen cap relació amb La Rimaia per tal d'efectuar el desallotjament d'aquest projecte social. Per tot això, des de l'assemblea del centre social s'ha convocat a mig matí una concentració a les portes de l'edifici i una manifestació a les 20h d'avui dimecres als Tres Tombs, a la confluència de la Ronda de Sant Pau i la Ronda de Sant Antoni.

Història d'un centre social emblemàtic
El projecte Universitat Lliure La Rimaia va nèixer ara fa tres anys, després de les càrregues contra els estudiants que s'oposaven al pla Bolonya. La seva primera seu va ser al carrer Casanova, i posteriorment es va traslladar a un gran edifici situat a la Gran Via de les Corts Catalanes. Totes dues finques van ser desallotjades, però a l'actualitat segueixen sense cap mena d'ús. El mes d'agost de 2010 es va efectuar l'okupació de l'actual finca a la ronda de Sant Pau, que és titularitat d'una promotora immobiliària amb llargs litigis i conflictes amb l'ajuntament. L'edifici, on en un principi s'hi havien d'allotjar famílies d'alt poder adquisitiu s'ha mantingut del tot abandonat des de l'endemà de la seva contrucció als anys 90. En comptes d'estar tapiat, al llarg d'aquests dos anys de renovada activitat a La Rimaia s'hi han fet tot tipus d'activitats culturals, reivindicatives i socials, esdevenint un punt de trobada de les entitats del barri i en general de molts veïns i veïnes que ho veien com un lloc on trobar solidaritat per les més variades problemàtiques.

http://setmanaridirecta.info/

Comunicat La Rimaia 

 

8 de maig del 2012

La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme

JOSEP MANEL BUSQUETA | 07/05/2012 
 
TV3 celebrarà, el proper 27 de maig, un programa especial de recaptació de fons que es destinarà a la lluita contra la pobresa i que seguirà el mateix format de La Marató, que des de fa vint anys recull diners per destinar-los a investigació científica.
Segons informació publicada a La Vanguardia de 19 de març, el programa, batejat com “La Marató per la pobresa”, serà presentat pels periodistes Antoni Basses i Agnès Marqués, i tindrà com a objectiu mobilitzar a la ciutadania perquè realitzi aportacions econòmiques que es destinaran a donar suport al treball que realitzen les entitats socials contra l’exclusió social i la pobresa.
Sota el lema “que ningú quedi en fora de joc” la iniciativa incidirà especialment en la pobresa infantil i en les noves emergències socials derivades de la crisi econòmica.
Penso que una iniciativa com aquesta ens ofereix una molt bona oportunitat per plantejar alguns aspectes de la dinàmica de funcionament del sistema capitalista així com dels seus mecanismes de legitimació i d’algunes de les seves possibles evolucions futures.

El funcionament estructural del capitalisme: més enllà del “capitalisme legal”

A l’article “Apunts sobre la economia furtiva del capitalisme”, inclòs al vuitè informe del Seminari d’economia crítica Taifa “La estrategia del Capital”, se’ns explica com la dinàmica de funcionament del capitalisme va més enllà del que representa l’empara institucional i legal. Més enllà d’aquesta esfera legal del capitalisme que els autors anomenen “nucli dur” existeix un “nucli tou”, conformat per una sèrie d’activitats que se situen en el llindar de la legalitat, la il·legalitat i l'alegalitat, amb l’objectiu de fer més eficient el procés d’explotació i per tant major el benefici que se’n deriva. Així doncs, en un determinat moment, activitats considerades Il·legals, poden passar a ser legals segons resulti més apropiat per la lògica del benefici privat, i viceversa. Per exemple, l’activitat de les Empreses de Treball Temporal (ETT) era considerada il·legal fins que la reforma laboral del 1994 la va legalitzar. El conjunt d’activitats que conformarien aquest “nucli tou” el podríem dividir en tres: la zona fosca, la zona gris i la zona blanca.

En la zona fosca hi trobaríem activitats com el tràfic de drogues, el comerç d’armes o la prostitució. Activitats totes elles entre la legalitat i la il·legalitat segons els propis interessos dels inversors capitalistes. Un autora com Saskia Sassen ja fa anys que defensava la tesi que l’anomenada economia submergida o informal -o fins i tot la il·legal- no són una anomalia del sistema, sinó més aviat elements estructurals del mateix. Segons les dades que es presenten en l’informe del Seminari Taifa, el conjunt del producte criminal brut que conformarien el conjunt d’aquestes activitats se situaria el voltant del 15% del comerç mundial.

En la zona gris, d’aquest nucli tou, es situarien totes aquelles activitats destinades a facilitar l’evasió de capitals. Aquí hi trobaríem des dels paradisos fiscals, activitats financeres legals -malgrat alguns intents infructuosos de situar-les en la il·legalitat- fins a totes aquelles dinàmiques pròpiament legals que faciliten la retirada del capital de la seva contribució fiscal. Aquí hi tindríem tot el que representen les SICAV, les amnisties fiscals -com la de Rajoy- o les suposades reformes excepcionals en la normativa impositiva que històricament s’han realitzat per atreure el capital internacional. També les que caldrien, entre altres, per tal de captar inversions com ara l’Eurovegas.
Finalment dins del “nucli tou” hi trobem un “zona blanca” que inclouria l’activitat perfectament legal de fundacions, determinades Organitzacions No Gubernamentals (ONG), organitzacions sense ànim de lucre, etc. La funció d’aquestes seria legitimar, per activa o per passiva, l’activitat explotadora i agressiva de determinades empreses així com cobrir la funció de legitimació social reservada a les institucions públiques. Així doncs, determinades empreses transnacionals amb una activitat d’espoli i explotació permanent sobre el medi ambient i les persones, en destinar una certa quantitat de recursos a satisfer les exigències de la Responsabilitat Social Corporativa, poden aparèixer davant l’opinió pública com a mereixedores fins i tot de rebre finançament de la Banca Ètica més naïf.

A l’actualitat, el capital, a través dels mecanismes d’extorsió social que representen el deute i les polítiques d’ajust, està aconseguint apropiar-se de tot l’excedent generat socialment. Així doncs, mentre patim una agressió brutal sobre tota la despesa de caire social, sorgeixen de la societat civil diferents iniciatives que, sense qüestionar en cap moment la perversitat assassina del model causant d’aquesta situació, estan disposades a cercar recursos entre la població per tal d’atendre als més desafavorits. Totes aquestes iniciatives com ara, “La Marató per la pobresa”, Cáritas o el mateix Banc dels Aliments, sense una denúncia explícita del model econòmic capitalista i de l’assenyalament conscient dels seus agents executors, financers, empresaris i polítics, esdevenen el poli bo de la tortura quotidiana que el funcionament del capitalisme representa per a milions de persones.

No resulta tolerable que, en societats suposadament avançades com la nostra, s’hagi de recórrer, de manera vergonyosa per a la dignitat humana, a un espectacle televisiu que apel·la a la “bona voluntat” de les persones, per tal de resoldre les necessitats socials d’aquelles que es veuen afectades pel funcionament del capitalisme tal i com és. La societat disposa de suficients recursos, així ho demostren el FROB (Fons de reestructuració ordenada de la Banca) o el FAAF (Fons d’adquisició d’actius financers), per tal de creure i caure en aquesta ignomínia. Com diu la dita, “de bones intencions, l’infern n’està empedrat”.

La cosificació de la crisi. La crisi com a objecte

El mecanisme és ben senzill, es tracta de generar un objecte i a aquest, atribuir-li tota la responsabilitat dels mals i les penúries que patim. Quantes vegades hem sentit en els darrers temps afirmacions com ara: “Creix el nombre de suïcidis a causa de la CRISI econòmica” o bé, “l’atur generat per la CRISI econòmica”. En definitiva la “CRISI” com a responsable de la brutal situació d’agressions i deteriorament social que patim. I ara veurem com la Marató s’acarnissarà amb la maleïda i terrible crisi que, segons el discurs dominant, és la causant de la pobresa tal i com s’afirma en la mateixa web de TV3: “Davant l’evolució de la crisi i com està afectant la nostra societat, TV3, Catalunya Radio i la fundació La Marató de TV3, tiren endavant una acció excepcional: La Marató per la pobresa”.
Aquesta forma de procedir, molt ben explicada per Marx en la teoria del fetitxisme de la mercaderia, ens demostra com una de les característiques de la dinàmica de funcionament del capitalisme és atribuir als objectes funcions i responsabilitats causades pel conjunt de les relacions socials que conformen la dinàmica del capitalisme. Així doncs, si aconseguim desfer-nos del fetitxe, veurem que la crisi no és res més que l’expressió del funcionament del capitalisme, no és un cos estrany, fantasmagòric i pervers, que com la Bruja Avería de la “Bola de Cristal” es passa el dia proclamant a dreta i esquerra allò de “Viva el mal , Viva el capital”, “Viva la injusticia Social”.

Atribuir a la crisi la responsabilitat de la situació social que vivim no es res més que un bonic truc d'escapoliment de tots aquells que defugen dir les coses pel seu nom i acceptar que el model de societat en que vivim és un model injust on cada cop una part major de la població és rebutjada dels mecanismes d’integració, sobretot el treball assalariat, que permeten aconseguir els recursos per satisfer les necessitats materials fonamentals. En un capitalisme ofegat per les seves contradiccions internes, que l’han portat a una situació de sobreproducció, cal entendre l’agressió social que estem patint com un clar intent d’aconseguir beneficis majors a partir d’apoderar-se de tot l’excedent possible. Mentrestant, s’avança en la transició cap un capitalisme sense drets socials amb uns menors nivells de creixement i per tant, tenint en compte la capacitat productiva, amb molta menys població integrada en el seu funcionament. Així doncs la societat del futur passa per la reconfiguració d’un capitalisme més agressiu, explotador, sense drets socials i molt més excloent.

La democràcia flexible. Les noves formes de pseudoparticipació

George Soros, aquest filantrop dels mercats finances, ja afirmava al 1996 que els “mercats voten cada dia, obliguen als governs a adoptar mesures certament impopulars però imprescindibles. Són els mercats els que tenen sentit d’Estat”.
Avui, ni el més incrèdul dubta de l’acompliment, fil per randa, de la sentència del filantrop. En el nostre àmbit més proper hem vist com l’article 135 de la constitució espanyola es modificava, sense cap debat públic, per consagrar al més alt nivell legal, l’obligatorietat del control del dèficit. A dia d’avui el sector financer dominant, col·loca sense rubor els seus representants en les altes instàncies dels governs europeus. I veiem com cada dia les societats de tots els Estats europeus ballen al compàs de les agències de qualificació i del seu hit la “prima de risc”. Ja no hi ha dubte que les decisions rellevants per a la dinàmica del funcionament actual de la societat estan absolutament fora del control de la ciutadania. La democràcia ha mort! (si es que mai havia estat viva).

Davant d’una absència tant rellevant i sentida, pel que fa a la legitimació del funcionament del capitalisme, només queda apel·lar als succedanis per tal de mantenir viu l’esperit de la participació ciutadana. La democràcia queda reduïda a votar cada cert període de temps per consagrar l’alternança en la gestió del mateix model, animar al nostre estimat equip de futbol en un afany esdeveniments d’identificació col·lectiva transclassista i sobretot ens queda participar en esdeveniments com el que ens proposa la Marató per la pobresa. Una proposta d’autorganització de la ciutadania animada per l’star system de l’espectacle televisiu amb un fi social no gens menyspreable i sobretot noble: ajudar-nos entre nosaltres. Això si, sense criticar ni gosar denunciar un model de societat fracassada.
Espectacles com la Marató de la pobresa serveixen per aixoplugar-nos en la falsedat d’un discurs de solidaritat social que darrera el show televisiu legitima l’ascens d’un model de societat que s’aproxima perillosament al feixisme, i on per exemple es nega l’atenció sanitària a les persones sense papers. Aquesta és la realitat!

Text extret de la directa

7 de maig del 2012

Grecia quiebra el bipartidismo y da un duro golpe a la troika. Gran avance de SYRYZA. El KKE se mantiene al alza


APS: Aquí us deixem alguna de les primeres valoracions de les eleccions gregues, que hem trobat a kaos en la red...

http://kaosenlared.net/media/k2/items/cache/c903fe29525c0bd3685a433478fb3079_S.jpg


Las elecciones en Grecia han deparado el fin del bipartidismo, y un auténtico desafío del pueblo a los recortes impuestos desde la troika. ND y PASOK, pese a los 50 diputados de regalo a ND por ser el partido más votado, no han logrado obtener mayoría, y se han quedado con 149 diputados.

Jornada histórica la de este domingo en Grecia, el bipartidismo ha sufrido una escandalosa derrota en su afán por perpetuarse en el poder e imponer las reformas de la troika contra la voluntad mayoritaria del pueblo griego. Pese a contar con 50 diputados de regalo gracias a la reforma de la ley electoral impulsada en la legislatura pasada por estos partidos del capital, no ha sido suficiente como para obtener la mayoría necesaria que les permita gobernar en coalición. El partido conservador de Nueva Democracia (ND) ha sido, tal y como preveían todas las encuestas previas, la fuerza más votada, pero su porcentaje de voto apenas ha llegado al 18,9% del total, no obstante, ello le ha servido para adjudicarse los mencionados 50 diputados que la ley electoral griega regala al partido más votado, única razón para la alegría que estos partidos han podido tener en esta trágica noche para sus intereses políticos y los de la troika. 

Con todo, el hundimiento del bipartidismo ha sido absolutamente espectacular. Entre ND y PASOK han perdido más de un 45% de votos respecto de las elecciones de 2009. En la otra cara de la moneda podemos situar a la federación de izquierdas SYRYZA, gran triunfadora de la jornada, y que ha superado todas las expectativas que le otorgaban las encuestas e incluso las dadas entre sus más optimistas seguidores. SYRYZA se ha situado como segunda fuerza electoral, superando en más de un 3.5% al PASOK, y apenas un 2% por detrás de ND. La Izquierda radical irrumpe así en el parlamento griego con unos resultados históricos, situándose como principal partido opositor al futuro gobierno que salga de los acuerdos de ND y PASOK con alguno de los diversos partidos que han obtenido representación, aunque, en teoría, todos ellos, con excepción de estos dos, se oponen a las políticas de ajuste impuestas por la troika. 

Por su parte, el KKE se consolida también como fuerza opositora, y, pese a no llegar a obtener los resultados tan espectaculares de SYRYZA, y, siquiera, el techo que le venían marcando diversas encuestas en las últimas semanas, ha aumentado su apoyo electoral en un 1%. Su resultados, cercanos al 8,5% de los votos, son también una victoria para la izquierda revolucionaria, y hacen que el parlamento griego se tiña realmente de rojo durante esta próxima legislatura. Entre SYRYZA y el KKE han obtenido más del 25% de los votos, habiéndose situado en primera posición caso de haber acudido de manera conjunta a las elecciones.

Otro partido de izquierdas, en este caso de la izquierda reformista, la escisión de SYRYZA, Izquierda Democática, que concurría por primera vez a unas elecciones legislativas, se ha colado también en el parlamento con algo más del 6% de los votos. Sin embargo, algunos medios griegos informaban durante la jornada de ayer que este partido podría servir finalmente como muleta de ND y PASOK en su objetivo de formar gobierno, con lo que su carácter de partido de izquierdas quedaría verdaderamente en entredicho. No obstante, su lider ha descartado hoy mismo esta posibilidad. Fotis Kouvelis ha manifestado su oposición a sumarse a una coalición de gobierno que apoye el rescate financiero internacional que defienden Nueva Democracia y el Movimiento Socialista Panhelénico (PASOK). "Descartamos participar en un gobierno PASOK-Nueva Democracia. Sí participaríamos en un gobierno de coalición con otras fuerzas progresistas", ha afirmado Kouvelis en declaraciones a Reuters

En el lado de la derecha, otro partido que concurría por primera vez a unas elecciones, los llamados "independientes", una escisión de ND que se opone a los recortes, ha obtenido unos resultados más que significativos, al haber sido capaces de movilizar el apoyo de más de un 10% de los votantes. La nota negativa de la jornada, como ya es conocido, ha sido la irrupción en el parlamento del partido Neonazi "Amanecer Dorado", el cual ha obtenido cerca de un 7% de apoyos, y ha desatado las alarmas en toda Europa. 

No obstante, pese a lo llamativo del hecho, hemos de decir que otro partido fascista, el que hasta ahora era el principal referente de la extrema derecha griega, LAOS, ha perdido casi un 3% de sus votos respecto de 2009 y se ha quedado fuera del parlamento, mientras que Amanecer Dorado ha ganado en torno a un 6,5%. El avance real del fascismo, pues, tampoco es tanto como lo va a querer pintar la prensa burguesa, por muy escandaloso que suene que un partido así, con ese discurso y esa simbología llegue al parlamento. 

Estos resultados deben ser valorados en su contexto político real, y su contexto es ese donde, en anteriores convocatorias electorales, el fascismo griego ya había conseguido movilizar unos porcentajes de voto altamente preocupantes, y no muy lejos de los actuales. El fascismo sube en torno a un 4% y cambia en el parlamento a la ultraderecha de LAOS, por el rostro neonazi de Amanecer Dorado, pero ello, si bien debe ser un aviso serio en torno al peligro real que suponen la existencia de este tipo de partidos en la vida democrática de los países, no ha de servir para silenciar el éxito de la izquierda que ha sido capaz de crecer en casi un 13% respecto de 2009, un 19% si contamos dentro de ella a Izquierda Democrática. Todo ello, además, sin contar los resultados de otros partidos como el grupo de los ecologistas griegos o el partido hermano de Izquierda Anticapitalista en Grecia que, pese a quedarse fuera del parlamento, han obtenido cerca del 4% de los votos entre ambos (2,9% los ecologistas -a una sola décima de entrar en la cámara-, y algo más de un 1% los troskistas). Además, la abstención ha rozado el 35% -siendo de facto la "fuerza" más "votada"-, mucha de la cual es una abstención activa impulsada por los anarquistas, que en este país se cuentan por cientos de miles.

Decimos esto porque estamos seguros que la prensa burguesa va a usar este tema del ascenso de los neonazis para tratar de tapar la descomposición de la política griega, el hundimiento del bipartidismo, y, sobre todo, el escándalo que supone que ND-PASOK con apenas el 34% de votos, y poco más de un 20% de apoyo real sin contamos también la abstención, hayan obtenido prácticamente el 50% de los diputados, y en buena parte de la noche incluso estuvieron superando la mayoría absoluta. En definitiva, si bien es obvio que es una trágica noticia que los neonazis entren en el parlamento, hemos de ser conscientes de que su apoyo real no es tanto como nos lo va a tratar de vender la prensa del capital, si tenemos en cuenta que muchos de esos votos que ayer obtuviera Amanecer Dorado seguramente vengan del voto de castigo ejercido por el electorado ultra griego a LAOS (otro partido fascista, no se olvide) por haber estado este en el gobierno durante varios meses y haber impulsado desde allí los recortes impuestos desde la troika. 

Que el asco que nos dé ver a esta basura nazi en el parlamento no nos haga caer en aquello de tapar el sol con un dedo. La de este domingo ha sido una gran jornada para la izquierda, y, sobre todo, una trágica jornada para los planes de la troika, tanto en Grecia, como en Europa entera. Esta no es más que una nueva batalla en la lucha del pueblo griego contra los recortes, y, en vista de los resultados, una batalla ganada que podrá encaminar al pueblo griego, en más o menos tiempo, a la victoria final en la guerra. El sistema político griego que han impulsado los partidos del capital, así como el modelo económico que ha impuesto la troika, ya no se sostienen, y es solo cuestión de tiempo que acabe derrumbándose. Esperemos que entonces la izquierda revolucionaria sepa estar a la altura de los acontecimientos históricos y no deje pasar la oportunidad de hacerse con el poder para llevar a Grecia hacia el socialismo.


Text extret de: kaos en la red

6 de maig del 2012

DEL PODER, intreressant documental a la Tele.cat

En Génova 2001 el enfrentamiento entre el Estado y los movimientos sociales dejó ver la verdadera naturaleza del poder. La represión policial fue la respuesta a la más numerosa protesta que se había vivido hasta el momento. Trescientos mil manifestantes vieron de frente el lado más violento de la democracia.
Génova 2001 marcó un hito dentro de la historia de las protestas antiglobalización. Un movimiento que, evento tras evento, crecía exponencialmente hasta llegar a las 300 000 personas, fue frenado bruscamente. Hacía mucho tiempo que, en un país en democracia, la represión no se ejercía de una manera tan brutal y descarada. El centro de la ciudad fue amurallado para que los representantes de los ocho países más poderosos del mundo pudieran reunirse con tranquilidad, mientras en los alrededores la policía cargaba contra los manifestantes con una violencia inusitada. El Estado de derecho fue congelado, se reprimieron manifestaciones legales, se vulneró la libertad de prensa, periodistas y manifestantes fueron golpeados e incluso se llegó a disparar contra ellos (Carlo Giuliani fue la víctima), se suspendió el tratado de Schengen, se impidió el acceso de abogados y senadores a las pesquisas, se hizo uso de pruebas falsas en los juicios... El resultado fue un muerto, cientos de heridos y miles de traumas psicológicos. El movimiento antiglobalización nunca más volvería a ser el mismo.
A partir de grabaciones procedentes de las más diversas fuentes, este documental nos hace revivir aquellos hechos, de modo que las imágenes de ese pasado reciente nos ayuden a comprender el presente, ya que, como dijeran Angela Ricci-Lucchi y Yervant Gianikian, «las imágenes del ayer llevan consigo los gérmenes de las imágenes de hoy».
Quizás la clave más importante para un análisis profundo de este trabajo sean sus tres primeros planos, una suerte de evento deportivo convertido en carta de ajuste, donde las masas emocionadas enarbolan con pasión los símbolos de sus diferentes países, en una enérgica manifestación de orgullo patrio. Diferentes banderas, pero un mismo gesto, una misma emoción, una misma empatía por aquellos que nos representan como Estado de derecho, como Estado democrático, como formación política a la cual pertenecemos y a cuyas leyes debemos ajustarnos; y más grande es la empatía cuanto más grande es la victoria.
De esta manera, centrando el plano en los espectadores e ignorando el motivo que los ha reunido, aficionados y evento se transforman a nuestros ojos en activistas y acto político. Este escueto punto de partida nos proporciona las ideas adecuadas a partir de las cuales reflexionar el resto de la película, formada fundamentalmente por otros activistas y otros actos políticos.
El montaje, encuadrado en la corriente del Found Footage o «metraje encontrado», ha sido realizado en su mayor parte a partir de material de archivo grabado por los propios activistas con medios no profesionales. En él, las imágenes se suceden, muchas veces confusas y desdibujadas. Este es un aspecto que sin duda sorprende. La apariencia de las imágenes queda relegada a un segundo plano y el contenido de las mismas se impone a su forma, tal y como explicita una de las cinco declaraciones de principios que aparecen al comienzo de la película y que nos dice: «EL CONTENIDO (NO LA FORMA)». En este sentido, se trata de una película a contracorriente, que plantea una manera diferente de entender la forma. Si la tendencia general apunta hacia la High Definition o «alta definición» como un valor en sí mismo, este documental nos obliga a replantearnos esa carrera hacia el hiperrealismo, del mismo modo que en su momento tuvo que hacerlo la pintura.

Enllaç del documental: http://latele.cat/documentals/del-poder

4 de maig del 2012

Nou Contrainfos de la Tele.cat

En aquesta edició de ContraInfos tractem de les mobilitzacions del primer de maig, de la convocatòria en suport a les vaguistes preses, de les escoles bressol, de #novullpagar i les accions de desobediència contra els peatges a les autopistes, la bicicletada contra EuroVegas, la #maniputa a Barcelona, entre d'altres temes. Fem un analísi sobre l'Amnisitia fiscal aprobada per el govern de l'estat, l'observador de l'informació tracta la matança d'amimals domèsticsa indiscriminada a Ucraïna i sobre la defunció d'un veí de Breda, conseqüència directa de les retallades en sanitat i els serveis públics. L' entrevista a Thubten Wangchen director de la fundació Casa del Tibet.

Enllaç:  http://latele.cat/contrainfos/contrainfos-13

L'Audiència de Barcelona ordena la llibertat sense fiança de tres vaguistes presos des del 29-M

JESÚS RODRÍGUEZ | 04/05/2012
Tremenda bronca judicial entre l'Audiència de Barcelona i el jutjat d'instrucció 18 de la Ciutat de la Justícia. Un cop finalitzada la cimera del Banc Central Europea i, per tant, també les enormes pressions polítiques exercides des de la Fiscalia, el jutjat que va ordenar la presó preventiva per Javi, Isma i Dani ha protagonitzat una lamentable cursa a contrarellotge per intentar demostrar la seva bona praxis judicial. A primera hora del matí, i quan ja s'havia filtrat que l'Audiència de Barcelona estava a punt de deixar en llibertat els tres vaguistes presos des del 29 de març, la jutgessa Carmen García ha redactat un auto de llibertat i l'ha filtrat a un diari per tal d'aconseguir que s'informés que ella havia estat l'artífex de l'alliberament. La secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, a la mateixa hora, segellava un auto de posada en llibertat molt més raonat, on es contradiuen alguns dels raonaments presumptament jurídics que Carmen Garcia ha esgrimit durant l'últim mes per tal de mantenir la presó preventiva. A més, l'òrgan provincial ordena la llibertat sense cap tipus de fiança i, per tant, deixa en paper mullat l'escrit de la senyora Garcia on es demanava el dipòsit d'entre 3.000 i 6.000 euros per cadascún dels presos. Molts familiars i amics dels tres vaguistes ja s'han desplaçat fins a les presons de Can Brians i Quatre Camins per donar-los la benvinguda un cop creuin els murs dels centres penitenciaris. L'hora exacte és una incògnita, però serà al llarg de la tarda. Laura Gómez, secretària d'organització de la CGT, continúa empresonada a Wad-Ras (Poblenou), el jutjat d'instrucció 23 que en va ordenar l'empresonament s'haurà de pronunciar els propers dies.

text extret de la directa

2 de maig del 2012

El 3 de Maig: Vaga estudiantil! “Una altra vaga?, Un altre cop sortir al carrer? Una altra manifestació?…”, de ben segur que moltes us feu aquestes preguntes. Doncs sí, hem de mobilitzar-nos altre cop.

La setmana passada el govern espanyol va aprovar un reial decret on es preveu la possibilitat que els governs autonòmics augmentin les taxes universitàries un 66% de cara al curs 2012-2013. Davant d’aquesta mesura, que suposa un atac frontal al dret a l’educació, la PUDUP inicia un procés de mobilització constant, que tindrà com a primera data el 3 de maig amb una vaga estudiantil.
Les universitats catalanes durant l’últim any estan patint fortes retallades, que es materialitzen amb centenars d’acomiadaments (directes i indirectes) i la precarització de les condicions laborals dels professors i membres del PAS, amb el tancament d’espais universitaris, amb la conseqüent massificació de les aules, la supressió d’oferta acadèmica (desenes de màsters, postgraus i assignatures han estat eliminades) i una important manca de materials educatius. Totes aquestes mesures han estat contestades per la comunitat universitària amb nombroses mobilitzacions al carrer i a les aules, i amb dues exitoses vagues generals universitàries (17-N i 29-F).

A totes aquestes mesures, cal sumar-hi l’aprovació, per part del govern espanyol, que els governs autonòmics puguin augmentar un 66% les taxes universitàries de cara a l’any vinent. La Generalitat ja fa mesos que reclamava aquesta mesura i s’ha posicionat plenament favorable a aplicar aquest augment. Aquest augment suposarà, com a mínim, un increment d’entre 600 i 900 euros en les primeres matrícules. En el cas de les segones i terceres matrícules seran preus molt més elevats, arribant a duplicar-se i triplicar-se els preus de la primera matriculació.

Davant d’aquesta situació, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública manifesta:

1.- Que l’espectacular augment de les taxes universitàries suposarà l’exclusió de milers de persones de la universitat pública, per la impossibilitat de pagar la matrícula.
2.- Que la pujada de taxes comportarà l’endeutament de moltes famílies en un intent de pagar la universitat pública.
3.- Que s’augmenten les taxes universitàries sota la falsa premissa que l’estudiant només paga el 12% del cost de la carrera. Aquests càlculs són una fal·làcia, ja que es computen costos de recerca i investigació i despeses que res tenen a veure amb la funció formativa i investigadora de la universitat.
4.- Que el sistema de beques que proposa la Generalitat és insuficient i superficial i una cortina de fum per amagar les polítiques fiscals erràtiques. Per una banda, aquestes beques no cobreixen ni molt menys el conjunt de despeses (transport, habitatge, alimentació, etc.) que ha d’afrontar un universitari, i, per l’altra, es vol fer pagar als propis estudiants les beques dels seus companys, mentre el govern elimina l’impost de successions, no grava les rendes més altes i fa ulls clucs al frau fiscal.
5.- Que les polítiques del govern d’Artur Mas estan destrossant el present i futur de les universitats públiques catalanes.
6.- Que l’única resposta del Govern al malestar social per les retallades ha estat la repressió.

I, en conseqüència, exigim:

- La congelació dels preus de les matrícules universitàries, i la rebaixa en aquelles famílies que estan patint una situació econòmica greu, per tal d’avançar en la gratuïtat total de la universitat pública.
- L’alliberament de tots els estudiants, i altres activistes socials, que romanen empresonats per defensar la justícia social.
- L’inici d’un procés democràtic i participatiu de reflexió i anàlisi sobre el futur de la universitat, entre tots els agents educatius i socials, per tal de construir la universitat de totes i per a totes.
- Als rectors i degans que defensin la universitat i, per tant, deixin d’aplicar les mesures que suposen desmantellar la universitat pública.

És per tot això, que la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que agrupa professors, estudiants i membres del PAS, denunciem que els governs espanyol i català han traspassat totes les línies vermelles i fem una crida a participar en un procés de mobilització constant, que tindrà com a primera data la jornada de vaga estudiantil convocada pel dijous 3 de maig.
 Mira també:
http://www.youtube.com/watch?v=A3jYLrRO5y4
http://reconstruimlapublica.wordpress.com/


1 de maig del 2012

CAUFEC: esa sacresa regresa! Els bancs perdonen sacresa


La vanguardia ho comença amb aquestes paraules: Sacresa logra el apoyo de la banca para salir del concurso (antiga suspensió de pagaments). I acaba l'article amb aquestes altres: El preacuerdo alcanzado con las entidades financieras prevé también la concesión de nueva financiación al grupo para iniciar algunas de las promociones paralizadas por el concurso, como el proyecto de Finestrelles, que promueve a través de Caufec. (la Vanguardia, 26/4/2012. Economia)

El nostres pensaments comencen recordant la gent que estan fent fora de casa per no poder pagar hipoteques. I a sobre es veuen obligades a seguir pagant als bancs. A ells no perdonen el deute que tenen!.

Seguidement, els pensaments passen per aquells horts que la gent va plantar fa poc als terrenys oblidats de Caufec. Uns horts que alimentaven les panxes i l´elegria d´uns veins que, autoorganitzats i de manera tranquila donen vida. Unes veines que van veure com unes maquines (protegides pels mossos) s´ho carregaven. (http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/444223 )

No entrarem a valorar la significació que té això. I que no ens digui, cap tertulià, economista, o militant democràta, que tot és molt complicat.

Els bancs salven sacresa!...mentre fan fora la gent de casa per inpagament!
Els governs rescaten als bancs!!
les maquines es carreguen els horts!
...

En relació a Pla Caufec

dir que 9 persones estan immerses en dos processos judicials per oposar-se a aquest megaprojecte. Processos que poden concloure en l'ingrés a presó per 6 d'aquestes persones.

A dia d´avui no hi ha dates de judici, i tot just hem començat a difondre els fets. La web no està en funcionament...pero ben aviat estarem al carrer.

fins aviat!


NI MUTS NI A LA GÀBIA

Ni muts...seguirem dient que tot està fatal!
Ni a la gàbia...qui va a la la presó? En Millet? Nosaltres?...qui ho tria i per què?



La noticia:
http://www.lavanguardia.com/economia/20120425/54285225531/sacresa-apoyo-