21 d’abril del 2009

Arriba la primavera a les presons?

-¿Que por qué cada día estamos alegres? ¿Qué quiere? ¿Que además de la miseria cotidiana, la precariedad institucionalizada, la represión generalizada, el hambre estructural y el miedo como religión nos pongamos a llorar? Prefiero sonreir a la muerte, la resistencia es una llama que contagia.
(H.Z.Herzen, Del amor a la libertad)


Ja fa dies que és primavera i la sang se'ns hauria d'alterar, oi? Ens enamorem amb més passió, volem gaudir del nostre cos cada dia amb menys roba, se'ns aflora l'artista que portem a dins... Jo també vull prendre el sol amb absoluta llibertat i sembla que abans o després hauré de passar uns dies a l'ombra de manera forçosa. La policia em busca per ficar-me a la presó Model durant deu dies per una pena-multa de seixanta euros que no penso pagar per desobediència a l'autoritat per una acció en protesta per la destrucció de la muntanya d'Esplugues gràcies al pla Caufec.

Si em fiquen a La Model m'agradaria sentir un gran crit unànime al carrer amb la bandera comuna de l'abolició de les presons, la insubmissió a la repressió i la desobediència al capitalisme. Si veniu a enderrocar els seus murs amb les excavadores que tant mal fan als nostres barris i espais naturals, si cada persona porta martells i escarpes i grans malls per treure una a una les pedres d'aquest centre d'extermini i eines per desfilferrar, assumeixo el delicte d'autor intel·lectual. Els murs de les presons existeixen per a que la gent no vegi el que passa allà dins i el Primer de Maig pot ser un bon dia per a mostrar la solidaritat amb els treballadors tancats per voluntat de qui manté el poder polític, econòmic i militar. Aquesta por que té el poder és la que ha endarrerit l'ordre de cerca i captura que avui pateixo i la mateixa que va fer prescriure sense haver passat el termini legal una altra condemna de trenta dies a presó per no mostrar la meva documentació a un mosso d'esquadra. Tenen por que la primavera se'ls hi giri en contra i durant deu dies els llums de les ciutats s'apaguin per encendre's el foc de la solidaritat i la ràbia.

Saps com fer que una gota d'aigua no s'assequi mai? Portant-la al mar! Fem que ningú estigui sol. No vull entrar a la presó i molt menys anar pel meu propi peu, però m'agradaria acompanyar a l'Amadeu Casellas que torna a preparar-se per una vaga de fam a mort per la seva llibertat, compartir alguna vetllada amb en Franki que cada dia dorm a la presó o conversar amb l'Enric Duran que està silenciat a Can Brians. Per sort amb el meu gran amic Alfonso (cas kubotan) i la Núria Pòrtules que esperen judicis amb possibles condemnes de presó encara ens podem trobar de calçotada i els detinguts per la manifestació del Forat de la Vergonya no deixen de fer difusió del seu cas. La meva infinita abraçada per totes aquestes persones més o menys anònimes que pateixen les conseqüències de la seva fermesa ideològica, valentia davant la por generalitzada i la coherència en la seva vida. Amb aquests casos se'ns hauria d'alterar la sang fins que les admirables i populars insurreccions urbanes de la història quedin curtes.

La insubmissió a les penes-multa
La insubmissió a les penes-multa sembla que va creixent. Un grup de persones i els col·lectius hem elaborat un dossier informatiu explicant com funciona una pena-multa que inclou un apartat jurídic i un altre sobre la insolvència com una mena d'immunitat a l'embargament forçós. Aprofito per fer publicitat del blog on trobareu més informació: http://alespenespunyalades.blogspot.com.

Els casos repressius que deriven en penes-multa cada dia són més visibles. Comencem a veure gent que deixa de pagar multes en silenci i anuncia la seva insubmissió negant-se a pagar multes i a fer arrestos domiciliaris assumint ingressos a presó. Han fet pública la seva insubmissió les persones encausades pel desallotjament de la Quinkalla, per la manifestació del 12-O de 1999, per accions de solidaritat amb la lluita pels dos dies als busos de TMB, pel sabotatge del toro d'Osborne, per substituir la bandera espanyola del Castell de Montjuïc. I també persones que encara no tenen sentència derivades de les accions per aturar el pla Caufec a Esplugues, en rebuig a l'empresonament d'en Franki i altres. En Karim de Vilanova també afronta una pena-multa de 50 dies i potser en poc temps ens trobarem a les presons totes les insubmises a les penes-multa i emularem als antimilitaristes que van posar contra les cordes el Servei Militar Obligatori. D'això alguna cosa en sap en David de Vilafranca que juntament amb altres veïnes del poble ara s'enfronten a penes-multa per delictes electorals.

Situació a les presons
Cada dia vint persones entren a presons de l'Estat espanyol i en el que portem d'any han ingressat a les presons 1.380 persones arribant a 74.000 en total. Aquestes dades converteixen al regne d'Espanya en l'Estat amb la taxa més alta de persones preses de tota la Unió Europea: 156 per cada 100.000 habitants. En el darrer any, 298 preses han denunciat maltractaments al Sindic de Greuges de Catalunya i a tot l'Estat hi ha coneixement d'almenys 110 persones mortes mentre es trobaven en guarda de l'Estat o en el transcurs d'operacions policials. Des del gener de 2001, el nombre conegut de persones mortes en aquestes circumstàncies arriba almenys a 800. I mentrestant empresaris estafadors i contaminants, polítics corruptes i prevaricadors, policies torturadors i assassins... “living la vida loca”. No et bull la sang?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada