24 de setembre de 2009

Sitel, el carnívolre de la policia espanyola

És possible que ens enregistren les converses telefòniques que matenim a través del mòbil? És possible que ens intervinguen els sms que enviem als nostres amics, parelles, fills o clients? La responsa és sí, perquè, tot i que no s'ha donat massa publicitat a l'assumpte, el govern d'Aznar va pagar 36 milions d'Euros a Eriksson per un programa anomenat Sitel. Aquest sofware el fan servir els cossos policials i té capacitat de seguir i enregistrar totes les telefonades de mòbils d'Espanya i les dades que van associades al mateix temps. El PP no es va atrevir a posar en marxa el sistema perquè no tenia la cobertura legal suficient però el posterior govern socialista sí que ho va fer. De fet, diuen els especialistes que va estar funcionant durant un any sense suport legal. Després, el govern no va portar seu ús al Congrés, segurament, perquè li feia por la publicitat d'un debat obert sobre la privacitat de les comunicacions. La Llei del 18 d'octubre de 2007 de conservació de dades autoritza la punxada de trucades sempre que hi hagi una ordre judicial prèvia. Ara bé, l'article 33 fa una excepció quan es tracta de les dades personals referents als contractes que les operadores estan obligades a proporcionar als agents facultats que ho demanin (DNI, CIF, adreça postal, tràfic de trucades i dades associades ). Els permet accedir-hi sense ordre del jutge, tot i ser considerats dades personals. Una llacuna legal important. El Sitel es podria considerar com la versió espanyola del famós 'Carnivore' nord-americà. Abans, primer s'havia d'obtenir una orde judicial per passar després a fer les escoltes. Ara, amb aquest sistema, es pot accedir a totes les converses i només conservar les que autoritze un jutge. Un gir copernicà. El Sitel té tres servidors centrals (la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i el CNI) i està imbricat al mateix sistema de telefonia de les empreses, és a dir, formaria part, per així dir-ho, del propi sistema de comunicacions. El programa proporciona tant la gravació de la conversa com dades sobre la ubicació dels qui parlen. De moment, no es poden intervenir ni correus electrònics ni fotos enviats a través del mòbil. No em vull fer massa llarg, però si algú tenia dubtes sobre si estem o no expossats en les nostres comunicacions mitjançant les noves tecnologies, que s'ho vaja traguent del cap. No n'hi ha cap, de dubte. I d'això, de moment, no se'n parla. Un altre dia explicaré en detall com funciona aquest famós desconegut, el Sitel propietat del Ministeri de l'Interior.

Font: http://versiorac.blogspot.com/

Cap comentari:

Publica un comentari